Piràmide de Niuserre
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Piràmide de Niuserre (en egipci antic: Men-sut Ni-user-re, 'Duradors són els llocs de Niuserre') és un conjunt piramidal de mitjan segle xxv abans de la nostra era construït per al faraó egipci Niuserre de la Dinastia V.[6] Durant el seu regnat, Niuserre va acabar els monuments incomplets de son pare, Nefererkare, de sa mare, Khentkaus II i de son germà, Neferefre, abans de fer el seu complex personal. Va triar un lloc en la necròpoli d'Abusir al-Melek entre els conjunts de Nefererkare i Sahure i, restrictiu en àrea i terreny, economitzà costos de mà d'obra i material. Niuserre fou el darrer rei sepultat en aquesta necròpoli.
Piràmide de Niuserre | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Piràmide de cares llises i piràmides d'Egipte | |||
Característiques | ||||
Material | pedra calcària | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | governació de Gizeh (Egipte) | |||
Localització | Abusir al-Melek | |||
| ||||
Piràmide de Niuserre | ||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||
La cantonada de les cares nord i est de la Piràmide de Niuserre | ||||||||||||||||||
Ubicació | ||||||||||||||||||
País | ||||||||||||||||||
Localitat | ||||||||||||||||||
Coordenades |
29°53′44″N 31°12′13″E / 29.89566667, 31.20355556 | |||||||||||||||||
Història | ||||||||||||||||||
Tipus |
Piràmide de costat | |||||||||||||||||
Època | ||||||||||||||||||
Construcció |
c. Segle XXV a. C. | |||||||||||||||||
Constructor | ||||||||||||||||||
Dimensions del lloc | ||||||||||||||||||
Amplària |
78.9 m | |||||||||||||||||
Altura |
51.68 m | |||||||||||||||||
Volum |
112,632 m³[5] | |||||||||||||||||
Mapa de localització | ||||||||||||||||||
[editar dades en Wikidata] |
El monument de Niuserre abasta una piràmide principal, un temple funerari adjacent a la cara est, un temple de la vall al llac Abusir i una calçada que l'acompanya destinada al monument de Nefererkare, i una piràmide de culte. La piràmide principal tenia un nucli esglaonat construït amb pedra calcària tallada de Tura. La carcassa de pedra calcària fou despullada per lladres de pedra i el nucli restà exposat a l'erosió. Això, juntament amb una major activitat humana, va reduir la piràmide de quasi 52 m d'alçada a un monticle ruïnós, amb una subestructura perillosa per a entrar per risc d'ensulsiades.
Al costat de la cara est de la piràmide hi ha el temple mortuori amb una configuració i característiques inusuals. En lloc del pla habitual en forma de T, el temple es va construir en forma de L; una alteració produïda per les mastabes de l'est. Va introduir-hi una antichambre carrée, un tipus innovador de cambra, que es va convertir en una característica estàndard dels monuments posteriors. Té una plataforma quadrada inexplicable en el temple, que ha dut als arqueòlegs a suggerir que pot haver-hi un piramidó d'obelisc proper. Això seria inusual, perquè els obeliscos eren característiques dels temples solars egipcis, però no dels conjunts piramidals.
A les cantonades nord i sud-est, hi ha dues estructures que semblen haver estat prototips de pilons. Aquests també arribarien a ser característiques bàsiques dels temples i palaus posteriors. A la cantonada sud-est, un recinte separat alberga la piràmide de culte —una piràmide menuda l'objectiu de la qual encara no és clar—. Des de l'entrada del temple mortuori, una llarga calçada condueix al temple de la vall. Estava en construcció per al monument de Nefererkare, però després es reutilitzà per al de Niuserre. Per tant, la calçada té una corba on canvia la direcció del temple mortuori de Nefererkare al de Niuserre.
Altres dos conjunts s'han trobat a la zona. Coneguts com a Lepsius XXIV i Lepsius XXV, poden haver pertangut a les consorts de Niuserre, en concret a la reina Reputnebu, o al seu germà Neferefre. Més al nord-oest hi ha mastabes construïdes per als xiquets del faraó. Les tombes dels sacerdots i funcionaris associats al culte funerari del rei també són en la rodalia. Mentre que els cultes funeraris d'altres reis van morir en el Primer Període Intermedi, Niuserre potser sobrevisqué a aquest període de transició i a l'Imperi Mitjà, tot i que aquest continua sent un tema polèmic entre els egiptòlegs.