Pikaia gracilens

Pikaia gracilens és un animal extint conegut a partir d'un fòssil del Cambrià mitjà trobat a prop del Mont Pika, al Burgess Shale de la Colúmbia Britànica. Va ser descobert per Charles Walcott, i ell va ser el primer a descriure'l, el 1911. Basant-se en l'òbvia i regular segmentació del cos, en Walcott el va classificar com a membre dels Polychaeta. S'assembla a un peix que encara existeix, conegut com a llanceta.

Pikaia gracilens

Període
Cambrià mitjà
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Subfílum	Cephalochordata
Gènere	Pikaia
Espècie	Pikaia gracilens Walcott, 1911

Durant la seva revisió de la fauna de Burgess Shale el 1979, el paleontòleg Simon Conway Morris va classificar Pikaia gracilens com a cordat, convertint-lo potser en l'avantpassat més antic conegut dels vertebrats moderns, perquè semblava tenir una notocorda dorsal molt primitiva.

D'uns 5 cm de longitud, Pikaia nedava per sobre el fons marí usant el cos i la cua. És possible que s'alimentés filtrant partícules de l'aigua a mesura que nedava. Fins ara només se n'ha trobat 60 espècimens.

Enllaços externs

• Dibuix d'un artista Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine.