From Wikipedia, the free encyclopedia
El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó, Pic de Mieidia de Bigòrra; en francès, Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament dels Alts Pirineus, a França. Té una altitud de 2.877 metres. És conegut, entre altres coses, per la presència d'un observatori astronòmic i un repetidor de televisió. És a prop de Banyeres de Bigorra, anomenada popularment "la ciutat" a l'antic comtat de Bigorra.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Banhèras de Bigòrra (França) i Sers (França) | |||
| ||||
Serralada | Pirineus i Pic du Midi de Bigorre massif (en) | |||
Característiques | ||||
Altitud | 2.877 m | |||
Prominència | 761 m | |||
Isolament | 11,23 km | |||
Material | esquist | |||
Reserva internacional de Cel Nocturn | ||||
Data | 2013 | |||
Esport | ||||
Ruta | telefèric | |||
Lloc web | picdumidi.com… | |||
Es pot accedir al pic a peu per camins de passejada o bé en telefèric des de La Mongie. Aquest telefèric està format per dos trams:
L'observatori astronòmic és un lloc d'observació i recerca. Les principals motivacions per a la creació d'aquest observatori van ser els estudis relacionats amb la meteorologia i l'astronomia.
Actualment, el camp de l'astronomia és el que se'n du la major part de les investigacions científiques que es fan en aquest observatori, que està adherit al de Midi-Pyrénées. Es tracta d'una unió per a la formació i la recerca de la Universitat Paul Sabatier (Tolosa III).
El cim del pic és conegut com a lloc d'observacions astronòmiques des de començaments del segle xviii. L'observatori es va construir a principis del 1870, sota la direcció del general Charles du Bois de Nansouty i de l'enginyer Célestin Vaussenat.
El 1905 s'hi instal·la cúpula Baillaud, de 8 m de diàmetre. Dotada d'una muntura equatorial mecànica, té una lent i un telescopi reflector. El 1946, Marcel Gentili di Giuseppe, fill del col·leccionista Federico Gentili di Giuseppe, ofereix a l'observatori una cúpula i un telescopi de 60 cm. El 1958 s'hi instal·la un espectrògraf.
El 1963, la NASA finança la instal·lació d'un telescopi de 106 cm. S'utilitza per prendre fotografies precises de la superfície lunar en relació amb la preparació de les missions Apollo.
A partir del 1972 s'hi construeix una torre de 28 m d'altura i 2 m de diàmetre, que se situa lluny d'altres edificis, amb la finalitat de reduir al mínim les pertorbacions atmosfèriques. Des del 1980 alberga el telescopi Bernard Lyot, de 2 m.
L'observatori té un coronògraf, que permet estudiar la corona solar.
El 1961 s'hi instal·la la cúpula Tourelle (rebatejada el 2004 com a Jean Rösch, en honor del seu creador). La cúpula és un dels elements característics i allotja el telescopi de 50 cm de diàmetre per a l'estudi del Sol (imatges de la superfície i estudi de la granulació). L'instrumental es completa el 1980, amb un espectrògraf.
En l'actualitat hi ha instal·lats:
També:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.