matemàtic estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Philip Franklin (Nova York, 5 d'octubre de 1898 - Belmont, 27 de gener de 1965) va ser un matemàtic estatunidenc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 octubre 1898 Nova York |
Mort | 27 gener 1965 (66 anys) Belmont (Massachusetts) |
Sepultura | Northeast Cemetery, Pawlet 43° 22′ 27″ N, 73° 08′ 40″ O |
Formació | Universitat de Princeton (1920–1921) City College de Nova York (–1918) |
Tesi acadèmica | The Four Color Problem (1921 ) |
Director de tesi | Oswald Veblen |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts (1924–1964) Universitat Harvard (1922–1924) Universitat de Princeton (1921–1922) Aberdeen Proving Ground (1918–1919) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Alan Perlis, Albert Heins, John W. Carr III, George Wadsworth, Gordon Raisbeck, Edward Pease, Richard Valentine, Brewster Gere, Henry Wood, Carl Muckenhoupt, Edward Saibel, Elmer Frey, Alexander Orden i Albert Perry, Jr. |
Família | |
Cònjuge | Constance Wiener |
Fills | Janet Franklin |
Pares | Benjamin Franklin i Isabelle Phelps |
Premis
|
Nascut a Nova York, es va graduar al City College de Nova York el 1918. A continuació va treballar al camp de proves de l'exèrcit d'Aberdeen (Maryland), on va fer amistat amb Norbert Wiener i es va casar amb la seva germana, Constance.[1] El 1921 va obtenir el doctorat a la universitat de Princeton sota la direcció d'Oswald Veblen amb una tesi en la que demostrava que tot mapa esfèric amb 25 o menys regions pot ser acolorit amb quatre colors.[2]
Després de doctorar-se, Franklin va ser professor a Princeton un curs i, a continuació, dos cursos més a la universitat Harvard. Finalment el 1924 va ser nomenat professor de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on va romandre fins a la seva jubilació el 1964.[3] Va morir sobtadament al començament de l'any següent, després d'una intervenció quirúrgica.
Franklin va publicar uns quants llibres de text de càlcul i anàlisi matemàtica que van tenir força èxit. Però és recordat, sobre tot, per haver estat l'introductor de la teoria de grafs a la universitat americana. Va publicar cinc articles seminals sobre el tema,[4] en els que demostrava diverses propietats connectades amb el problema dels quatre colors.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.