Pessinunt
antiga ciutat de l'Àsia Menor / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pessinunt (en grec antic: Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion. El seu nom derivava d'una divinitat caiguda dels cels (caigut es diu en grec pesein). Tenia un gran temple dedicat a aquesta divinitat, a la qual els grecs anomenaven Rea, els romans Magna Mater[1][2] i els nadius Cíbele; els sacerdots del temple eren de la família reial que governava la ciutat, però sota domini romà van perdre quasi totes les seves prerrogatives.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Regió | Anatòlia central | ||||
Província | Província d'Eskişehir | ||||
El 204 aC, una ambaixada romana va anar a Pessinunt per preguntar a l'oracle si era correcte el que deien els llibres sibil·lins que la seguretat de la ciutat de Roma depenia del trasllat de la pedra meteorítica que havia donat nom a la ciutat.[3] Temps més tard, els reis de Pèrgam van adornar el santuari construint un nou temple amb pòrtic de marbre blanc. El culte a la dea va continuar durant tot el període romà, republicà i imperial, i Julià l'Apòstata també va adorar la dea al seu temple. Al segle iv fou la capital de la província de Galàcia Salutaris.
Pessinunt es troba a l'actual poble de Ballıhisar, a 13 km de Sivri Hisar, una petita ciutat a la carretera d'Ankara a Eskişehir, a la confluència amb la carretera d'Afyonkarahisar a Esmirna, a 120 km al sud-oest d'Ankara. Les seves ruïnes encara són objectes d'estudis arqueològics.