Prehistòria a Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
La prehistòria a Egipte es refereix al període que va des dels primers assentaments humans fins al començament del Període tinita al voltant del 3100 aC i que s'inicia amb el primer faraó, Narmer o Aha, segons els egiptòleg. Aquesta època pre-dinàstica equival al final del neolític que correspon al període Naqada III de principi del 6000 aC.
Les dates del període predinàstic foren definits abans que es realitzessin excavacions arqueològiques i les troballes recents entren en controvèrsia sobre el final exacte del període pre-dinàstic. A vegades s'utilitza el terme de període protodinàstic per a parlar de l'època que és considerada com a pre-dinàstica per alguns historiadors o com a època de les primeres dinasties per altres.
El període pre-dinàstic es sol dividir en eres culturals anomenades segons el tipus d'assentament egipci que fou descobert per primera vegada. De totes maneres, el desenvolupament gradual que caracteritza el període protodinàstic ja està present en el període pre-dinàstic i les cultures particulars no es poden interpretar com entitats separades si no com a divisions subjectives que faciliten l'estudi del període.
La gran majoria de les troballes arqueològiques de l'època pre-dinàstica s'han fet a l'Alt Egipte, ja que els assentaments del Delta del Nil foren posteriors.[1]