Pere Le Baud

Pere Le Baud (francès Pierre Le Baud o Lebaud, nascut vers 1450, potser a Saint-Ouën-des-Toits (Mayenne), mort el 29 de setembre de 1505 a Laval) fou un eclesiàstic francès, conegut com a confessor de la duquessa Anna de Bretanya i pels seus treballs sobre la història de Bretanya.

Pere Le Baud

Biografia
Naixement	1458 Saint-Ouën-des-Toits (França), presumiblement
Mort	29 setembre 1505 (Gregorià) (46/47 anys) Laval (França)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Història de la Bretanya
Ocupació	historiador, almoiner
Obra
Obres destacables (1480) Compillation des Cronicques et ystores des Bretons (fr) (1486) Généalogie des Roys, Ducz et Princes royaulx de Bretaigne (fr) (1505) Cronique des roys et princes de Bretaigne armoricane (fr)

Va escriure dues històries de Bretanya, la primera el 1480 en el regant de Francesc II de Bretanya, i la segona el 1505 en el regnat d'Anna. De la primera, sota el nom de "Cronicques et ystoires des Bretons", existeixen dues versions manuscrites publicades parcialment al començament del segle xx.

El 4 d'octubre de 1496 Anna el va autoritzar per consultar tots els títols i documents als capítols, abadies, comunitats i arxius del país; va acabar la redacció de l'obra el 1505 amb el títol de "Cronique des roys et princes de Bretaigne armoricane" de la que es conserven tres còpies manuscrites; fou publicada el 1638 junt amb les cròniques de les cases de Vitré i Laval.

Va deixar també alguns altres escrits menors.

Bibliografia

• «Pierre Le Baud», a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició 1843-1865
• Jean-Barthélemy Hauréau, Histoire littéraire du Maine, volum II, pàgs. 165-172, 1852.
• «Pierre Le Baud», a Alphonse-Victor Angot, Ferdinand Gaugain, Dictionnaire historique, topographique et biographique de la Mayenne, Goupil, 1900-1910, volum IV, pàg. 537.
• Du Paz, Histoire Généalogique de plusieurs maisons de Bretagne.
• René Merlet, La Chronique de Nantes (570-1049), Éditions Alphonse Picard et Fils, París, 1896 (reconstitució d'una obre del segle xi a partir de les Històries de Bretanya de Pierre Le Baud).
• Stéphanie Vincent, L'Énigme de l'enluminure, Derval ou Châteaugiron, Éditions Sutton, 2009. Prix des Lauriers Verts 2009.