Període cartaginès al País Valencià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa. Els colons de Tir van establir el seu domini sobre una part del territori adjacent a la seva colònia de Gades, part coneguda com a Tarsis (Isaïes, XXIII, 10) o Tartessis per als grecs. Els establiments fenicis no es van limitar a Gades sinó que foren nombrosos en tota la costa sud a la regió de l'estret. Després de la Primera Guerra Púnica, el 241 aC, Cartago havia esgotat els seus recursos econòmics, i el 236 aC la revolta dels seus mercenaris va ser aprofitada per Roma per a dominar Sardenya i Còrsega. Hamílcar Barca va dirigir llavors les seves esperances a la dominació d'Hispània (237 aC). No fou difícil i per una política de força i de cooperació amb molts matrimonis mixtos, aviat es va establir el domini cartaginès a bona part de la península (237-229 aC). Es va edificar Cartago Nova. Hamílcar Barca va morir el 229 aC i va deixar el poder al seu gendre Hasdrúbal, que va seguir les passes del seu sogre fins al 221 aC, en què fou assassinat; llavors, el va succeir Hanníbal quant ja els romans havien quedat lliures de l'amenaça dels gals que fins llavors els havia tingut ocupats. Hasdrúbal i Roma van establir el tractat de l'Ebre, que establia que el riu Ebre seria el límit de la zona d'influència de cada part (228 aC). El tractat que va posar fi a la Primera Guerra Púnica establia, no obstant això, que els aliats de cada part no podrien ser molestats per l'altra, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure;[1] en canvi, Polibi no ho esmenta. En tot cas, Hanníbal va posar setge a Sagunt i els romans ho van fer servir de pretext per a iniciar la guerra en què els romans van conquerir part de la península.