espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
El pensament silvestre, pensament de seny, pensament menut, pensament de bosc, pensament de camp, pensamentera, herba de la Trinitat o trinitària (Viola tricolor) és una planta amb flor de la família de les violàcies.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Viola tricolor | |
---|---|
Dades | |
Font de | wild pansy (herb) (en) i planta comestible |
Estat de conservació | |
Segur | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Violaceae |
Gènere | Viola |
Espècie | Viola tricolor L., 1753 |
És una planta silvestre comuna a tota Europa, a partir de la qual s'han creat altres espècies híbrides com els pensaments cultivats Viola × wittrockiana. Aquestes solen ser varietats ornamentals caracteritzades perquè resisteixen l'hivern i tenen una perllongada floració.
També rep el nom popular de "trinitària" o "herba de la Trinitat" a causa dels tres colors (lila, groc i blanc) de la flor de la varietat salvatge. Els pensaments cultivats venen en molts més colors.
V. tricolor és una varietat silvestre. El seu creixement pot ser anual o bienal o perenne de curta duració. Acostuma a créixer a prats o granges, en sòls àcids o neutres. Pot viure a altituds que van de 0 a 2700m. El seu període de floració abasta l'estació de la tardor i es pot arribar a estendre fins ben entrada la primavera. Tolera viure a plena llum però pot estar a la penombra, i és resistent a les baixes temperatures.
És una planta herbàcia petita, com a màxim arriba a fer 30cm. Les fulles són simples, alternades però no en forma de rosseta com en altres espècies de viola, tenen forma cordiforme o lanceolada amb el marge dentat; tenen espícules variables, freqüentment palmatilobulades amb el lòbul mitjà major, foliaci, lanceolat i sencer. L'arrel és axonomorfa amb petites ramificacions que surten de l'eix principal. La tija presenta vellositats i ramificacions i pot arribar a mesurar entre 10 i 30cm.
V. tricolor té flors solitaries i irregulars amb només un pla de simetria (zigomorfes) que mesuren al voltant d'1.5cm de diàmetre; Tenen 5 sèpals, 5 estams i 5 pètals, més llargs que els sèpals, dos de dorsals i iguals entre ells, i dos de laterals iguals entre ells o no, erectes o no, i un pètal ventral. Les flors poden ser blanques, púrpures, grogues o blaves.
És una planta hermafrodita, i fèrtil. En ser silvestre és pol·linitzada per abelles. Fa fruits en forma de càpsula que s'obren elàsticament per tres parts disparant les llavors.
El desenvolupament del friut madur sense que la flor arribi a obrir-se (diestogàmia) és comú cap a final del període de floració.
Conté saponina, un mucílag compost per àcid galacturònic (10%), fenols, i nombrosos pigments: flavonoides com la vitexina, la orientina i el seu isòmer, la violantina i la vicenina (719), carotens com la violaxantina, i els antocianòcids. Efectes de la saponina: diürètics, depuratius, antidermatòsics, i expectorants. A més també posseeix una sèrie de substàncies que reforcen aquestes accions: els derivats salicílics. Degut al mucílag és lleugerament laxant.
S'utilitza la planta sencera i també les flors. El seu ús no és únicament farmacològic sinó que també és utilitzada com a decoració alimentaria: pot acompanyar amanides, decorar postres...
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.