Pedió (cristal·lografia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un pedió (mineralogia, cristal·lografia, ciències de la Terra), també anomenat monoèdre, és una forma cristal·lina de la classe pedial[1] (o triclinic hemihedral) que pertany al sistema triclínic (de baixa simetria) i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents. Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sovint sense que n'hi hagi cap de paral·lela.[2] També és una forma de cristall oberta que només té una cara i constituïda per una cara aïllada sense cap altra d'equivalent (es pedión; fr base, plan; en pedion).[3] (sin. comp.: monòedre).[4] Els pedions són formes cristal·lines d''una sola cara i no poden tancar completament l'espai. Així, un cristall que només té pedions, n'ha de tenir com a mínim 3 per tancar completament l'espai. Els pedions són les úniques formes de la classe pedial. Els pedions també poden aparèixer en altres classes de cristalls.[5] La forma cristal·lina monoèdrica també s'anomena pedió, consisteix en una sola cara geomètricament única per al cristall i no es repeteix simètricament.[6]
![Pedió de caolinita. Classe pedial. Sistema triclínic](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Kaolinite.jpg/320px-Kaolinite.jpg)