Pàtria potestat
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pàtria potestat és el conjunt de drets que la llei reconeix als pares sobre les persones i béns dels seus fills mentre aquests són menors d'edat o estan incapacitats, amb l'objectiu de permetre el compliment a aquells dels deures que tenen de sosteniment i educació d'aquests.[1]
La reducció del poder dels pares ve establerta per les legislacions, car la funció de la pàtria potestat té com límit l'interès superior dels fills i el seu benefici, quedant en mans dels poders públics la possibilitat que, vetllant pels interessos del menor, privin de la pàtria potestat als progenitors.