![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Obreros_Patagonia_Rebelde_Identificados.jpg/640px-Obreros_Patagonia_Rebelde_Identificados.jpg&w=640&q=50)
Patagònia rebel
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Patagònia rebel, també coneguda com la Patagònia tràgica, és el nom que va rebre la lluita protagonitzada pels treballadors anarcosindicalistes en rebel·lió de la província de Santa Cruz, a la Patagònia argentina, entre 1920 i 1921. La mateixa va començar com a una vaga contra l'explotació dels obrers per part dels seus patrons al sud argentí. Conscient de la crisi i sota la pressió de Gran Bretanya, el president Hipólito Yrigoyen, qui estava preocupat per la situació dels seus companys propietaris de terres en Santa Cruz, envia el gener de 1921 a tropes de l'exèrcit comandades pel tinent coronel Héctor Benigne Varela, sota les ordres de "normalitzar" la situació.[1] Al final del conflicte entre 300 i 1500 obrers havien estat afusellats o morts en combat.[2][3]
| ||||
Tipus | brutalitat policial massacre execució extrajudicial ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 1920 - 1922 ![]() | |||
Data | desembre 1921 ![]() | |||
Localització | Província de Santa Cruz (Argentina) ![]() | |||
Estat | Argentina ![]() | |||
Patrimoni cultural | ||||
Memory sites (en) ![]() | ||||
La policia va informar la pèrdua de 5 dels seus homes i l'exèrcit va admetre haver perdut 2 soldats.[4] També es va reportar que va haver-hi crims sexuals: diverses esposes dels estancieros, treballadors i policies presos ostatges van ser violades pels vaguistes.[5][6] Varela va afirmar en el seu informe al Ministeri de Guerra que els treballadors planejaven derrotar a l'expedició militar i més tard amb l'ajut dels obrers dels sindicats, "prendrien el poder a Buenos Aires".[7] A més s'ha afirmat que els homes de Varela van combatre contra carabiners xilens i que es va capturar a deu d'ells, informació que es va usar al moment i des de llavors per justificar la massacre com una defensa de la sobirania argentina en contra d'un suposat "intent d'invasió" xilè.[8][9]
La inusitada repressió que va assassinar i va empresonar a més d'un miler de vaguistes constitueix un dels fets més greus de violència contra els treballadors durant un govern democràtic argentí.[9][10]