Passeig de Gràcia
via de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, és aparador de destacats edificis de l'arquitectura modernista a la ciutat, amb obres de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. La Casa Batlló i la Pedrera, situades al passeig, són Patrimoni de la Humanitat.
Per a altres significats, vegeu «estació de Passeig de Gràcia». |
Paseo de Gracia | |
El Passeig de Gràcia des de la Casa Milà | |
Tipus | carrer |
---|---|
Epònim | Gràcia |
Situació | |
Entitat territorial administrativa | Barcelona, Dreta de l'Eixample (Barcelonès) i Vila de Gràcia (Barcelonès) |
Districte(s) | Eixample |
Barri(s) | Dreta de l'Eixample |
Inici | Plaça de Catalunya |
Fi | Carrer Gran de Gràcia |
Construcció | |
Creació | 1827 |
És a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, i connecta la plaça de Catalunya, a la banda de mar, amb el carrer Gran de Gràcia, a la banda de muntanya. Fa 1.6 km de llarg i travessa tot l'Eixample; a més, el Passeig de Gràcia és, de lluny, el carrer més ample de la ciutat, amb 42 metres d'amplitud.
Té les estacions de metro de Plaça Catalunya (línies 1, 3, 6 i 7), Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3, 5, 6 i 7). També es troba proper a les parades del Metro del Vallès de FGC Plaça Catalunya i Provença. A la cantonada amb la plaça de Catalunya hi ha una estació de Rodalies de Catalunya. A la confluència amb el carrer d'Aragó hi ha una altra estació de Rodalies de Catalunya i d'ADIF (Passeig de Gràcia). Té diverses parades d'autobús: urbans diürns i nocturns, metropolitans diürns i nocturns, i regionals; així com estacions del Bicing i parades de taxi.
Durant la República dugué el nom de Francesc Pi i Margall, primer com a carrer (1931-1937) i després com a passeig (1937-1939).