Partit Islàmic Dawa
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Islàmic Dawa (àrab: حزب الدعوة الإسلامية, Ḥizb ad-Daʿwa al-Islamiyya) és un partit polític iraquià fundat el 1958, tenint com a base l'associació polític-religiosa Najaf Ulama (que al seu torn havia estat fundada a la fi del 1957 per a combatre el comunisme). El seu nom, Dawa, significa «crida» en llengua àrab. En l'actualitat és el partit més important del país, el que té més suport electoral i el que posseeix més poder.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Història | |||||
Creació | 1958 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Nuri Al Maliki | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | islamicdawaparty.org | ||||
La ideologia de Dawa és islamista xiïta conservadora; la seua meta és establir un sistema de govern regit i inspirat per les normes religioses de la confessió musulmana xiïta, i reivindicar els drets de la majoria àrab xiïtes del país. També tenen com a objectiu lluitar contra les que anomena «ideologies corruptores estrangeres» com el comunisme o el socialisme radical panàrab (aquesta última és la ideologia del partit Baas de Saddam Hussein).
Durant la dictadura de Saddam Hussein el partit Dawa va ser perseguit sense pietat; milers dels seus membres van ser empresonats, torturats i assassinats.
El 1974 diversos líders del partit van ser jutjats per una Cort del règim i condemnats a mort, sent executats a l'any següent (1975). En els anys següents la repressió augment molt.
Açò va convèncer els líders de Dawa de la necessitat d'utilitzar la lluita armada per a enderrocar a Hussein. Per això els dirigents exiliats en Iran van crear l'any de 1979 unisca milícia de Dawa formada per milers de guerrillers; aquests guerrillers rebien entrenament, armes i diners del Govern de l'Iran, que estava en guerra amb l'Iraq d'Hussein (la Guerra Iran-L'Iraq de 1980 a 1988).
En els camps de batalla situats en la frontera entre Iran i l'Iraq, els guerrillers de Dawa barallaven contra l'Exèrcit de l'Iraq com unitats de l'Exèrcit de l'Iran; al mateix temps que comandos clandestins de Dawa llançaven atacs d'escamot urbà en l'interior de L'Iraq. Com resposta el Govern de Saddam va llançar el 1980 una sagnant campanya que segons algunes fonts ocasionen la mort de 80.000 membres de Dawa. Fins i tot el líder del partit d'eixe moment, l'Aiatol·là Muhammad Baqir al-Sard, va ser empresonat, torturat i finalment assassinat el 8 d'abril de 1980.
El 1982, un comando de guerrillers de Dawa va intentar assassinar Hussein en un atac; però van fallar i aquest en represàlia va massacrar a la població del llogaret xiïta (Dujail) on va ocórrer l'atemptat.
El 1987 altre atemptat de Dawa contra la vida de Hussein fracàs amb les resabudes represàlies posteriors.
El 1991 Dawa va participar en l'aixecament popular armat dels xiïtes del Sud del país, que intentaven aprofitar la debilitat de Hussein després de la Guerra del Golf per a enderrocar-lo; però una vegada més Hussein va vèncer els rebels i van morir centenars de milers de persones.
Alguns calculen que fins a 120.000 militants de Dawa van ser assassinats en tot el govern de Hussein.
També com a resultat dels enfrontaments entre els capdavanters exiliats del partit i una part dels dirigents que es van quedar en el país lluitant contra el règim, Dawa es va dividir i com a resultat d'aqueixa divisió va nàixer altre partit que es diu Partit Islàmic Dawa-Organització de L'Iraq.
Quan Hussein va ser enderrocat per la invasió nord-americana del 2003, Dawa va acceptar cooperar amb el Govern provisional nomenat pels Estats Units; en canvi de la promesa d'eleccions lliures. Quan les eleccions es van celebrar el 30 de gener del 2005 per a triar una Assemblea Nacional Constituent; una coalició de partits polítics xiïtes (l'Aliança Unida Iraquiana) encapçalada per Dawa i l'Assemblea Suprema Islàmica de L'Iraq va guanyar per ampli marge.
La coalició xiïta va signar un acord de govern amb la coalició dels partits kurds; com a resultat el popular líder de Dawa Ibrahim Al Yafari va ser triat Primer ministre de L'Iraq per l'Assemblea Constituent, amb el qual per primera vegada en la història L'Iraq estava governada per un home de Dawa.
Després de la victòria de Dawa i els seus socis de la coalició xiïta en les eleccions parlamentàries del 15 de desembre del 2005 (en les quals es va triar al nou Consell de Representants) s'esperava que Yafari fóra reelegit Primer Ministre; però encara que aquest va guanyar l'elecció interna dins de l'aliança xiïtes, no va poder vèncer la forta oposició de sunnita i kurds (i sobretot, a la pressió en la seua contra exercida pels nord-americans) pel que la seua candidatura va ser retirada abans de ser presentada al nou Parlament.
No obstant això, el nou Primer Ministre que ho reemplace també era un militant de Dawa; es tractava del segon capdavanter més important del partit, Nuri al-Maliki. El Govern de Maliki ha començat les seues funcions el 21 de maig de 2006; amb el qual Maliki s'ha convertit en el segon home de Dawa que governa el país.
En maig del 2007 Maliki va ser triat Secretari General de Dawa; amb el qual es va convertir oficialment en el màxim líder del partit.