![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Flag_of_KS%25C4%258CM.svg/langca-640px-Flag_of_KS%25C4%258CM.svg.png&w=640&q=50)
Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (txec Komunistická Strana Čech a Moravy, KSČM) és un partit polític comunista de la República Txeca. A nivell europeu, forma part del grup GUE-NGL.
|
|||||
![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | KSČM ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia política | comunisme | ||||
Alineació política | esquerra radical ![]() | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Partit Comunista de Txecoslovàquia | ||||
Creació | 1989 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit de l'Esquerra Europea ![]() | ||||
Membres | 31.456 (2020) ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Katerina Konecna (2021–) ![]() | ||||
Parlament Europeu | 1 / 21 | ||||
Diputats regionals | 13 / 675 | ||||
Regidors | 466 / 62.300 | ||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Número de telèfon | +420-222-897-111 ![]() | ||||
Lloc web | kscm.cz ![]() | ||||
A diferència d'altres partits comunistes europeus el seu símbol és la cirera, car els successius governs han prohibit qualsevol simbologia de l'època comunista (el falç i el martell, l'estrella vermella; per exemple Heineken no pot comercialitzar els seus productes amb l'estrella vermella). El logotip prové de la cançó Le Temps des cerises, una cançó revolucionària associada a la Comuna de París.[1] També s'han negat a canviar de nom, a diferència dels partits comunistes de països veïns.[2]
Durant les primeres dècades posteriors a la Revolució de vellut, el partit va mantenir representació a les institucions txeques, erigint-se com una de les organitzacions comunistes europees amb major implantació i militància, però va anar perdent suport progressivament fins a la sortida del Parlament i una reducció considerable tant a nivell regional (de 182 diputats en el seu màxim de 2012, als 13 de 2020) com local (de 5.837 regidors del màxim de 1994 als 466 de 2022).