El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès[1] regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977. A les eleccions a Corts d'Aragó de 1983 es presentà en coalició amb el Partit Popular, però des del 1990 es presenta en solitari.

Dades ràpides Dades, Nom curt ...
Infotaula d'organitzacióPartit Aragonès
Thumb
Dades
Nom curtPAR Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaregionalisme
autonomisme regional
conservadorisme liberal Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciógener 1978
Governança corporativa
Seu
PresidènciaArturo Aliaga López (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpartidoaragones.es Modifica el valor a Wikidata
Tanca

En successius congressos, aquest partit s'ha definit com a nacionalista[2] moderat i de centre,[3] i es va denominar Partido Aragonés Regionalista fins a 1990.[4] No obstant això, posteriorment va eliminar novament la referència al nacionalisme, que no figura en els seus estatuts.[3] La seva organització juvenil és Rolde Choben.

El seu objectiu, segons assenyalen els seus estatuts, és "assolir quants fins promoguin i permetin la defensa i l'enriquiment socioeconòmic i cultural d'Aragó". Institucionalment, està present (2006) en el Govern d'Aragó, les Corts d'Aragó, el Senat espanyol, i centenars d'entitats locals aragoneses, comarques i ajuntaments.

El PAR respecta el marc constitucional espanyol, si bé reclama el reconeixement dels drets històrics i una autonomia plena (amb un sistema de finançament suficient) per a Aragó. Les qüestions de política hidràulica han estat claus en l'acció del PAR, a través del seu rebuig al transvasament del riu Ebre inclòs en successius plans hidrològics nacionals i la seva reivindicació de les obres d'aprofitament de l'aigua a Aragó. Des de la seva fundació, el Partido Aragonés ha promogut una reorganització administrativa, per a descentralitzar la gestió de la comunitat autònoma i transferir competències a les comarques, en una aposta per la vertebració del territori. El PAR nega la unitat lingüística del català i considera que a la Franja de Ponent s'hi parlen modalitats de la llengua aragonesa. Per aquest motiu es va oposar a la Llei de llengües autonòmica aprovada el 2009.[5]

Figures rellevants del PAR han estat el seu primer president, Hipólito Gómez de las Roces, que va presidir el Govern d'Aragó entre 1987 i 1991; el seu secretari general en diferents èpoques i president del Govern d'Aragó de 1991 a 1993, Emilio Eiroa García; el seu president en diversos períodes i actual Senador, José María Mur Bernad; o entre altres, el seu actual (2005) president des del 2000 i vicepresident del Govern d'Aragó, José Ángel Biel Rivera.

Resultats electorals

Eleccions autonòmiques

Més informació Any, Líder ...
Corts d'Aragó
Any Líder #  % Pos. Escons +/- Govern
1983 Hipólito Gómez 124,018 20.5 3r
13 / 66
Oposició
1987 179,922 28.1 2n
19 / 67
6 Minoria (1987–89)
Coalició (PAR–PP 1989–91)
1991 151,420 24.7 2n
17 / 67
2 Coalició PAR–PP (1991–92)
Coalició PAR–PP (1992–93)
Oposició (1993–1995)
1995 Emilio Eiroa 143,573 20.4 3r
14 / 67
3 Coalició PAR–PP
1999 José María Mur 86,519 13.3 3r
10 / 67
4 Coalició PAR-PSOE
2003 José Ángel Biel 79,670 11.2 4t
8 / 67
2 Coalició PAR-PSOE
2007 81,135 12.1 3r
9 / 67
1 Coalició PAR-PSOE
2011 62,193 9.2 3r
7 / 67
2 Coalició PAR–PP
2015 Arturo Aliaga 45,846 6.9
6 / 67
1 Oposició
2019 33,978 5.1
3 / 67
3 Coalició PAR-PSOE-Podem-CHA
2023 Alberto Izquierdo 13,988 2.1
1 / 67
2 Suport extern PP-Vox
Tanca

Eleccions municipals

Més informació Any, Vots ...
Any Vots % Escons +/-
1979 58.661 10,97
276 / 4.883
Nou
1983 92.922 15,58
1.116 / 4.803
Augment840
1987 129.370 20,35
896 / 4.322
Disminució220
1991 128.025 20,90
1.115 / 4.420
Augment219
1995 116.447 16,61
1.050 / 4.337
Disminució65
1999 87.493 13,36
925 / 4.250
Disminució125
2003 85.857 12,03
907 / 4.232
Disminució18
2007 94.087 13,98
982 / 4.227
Augment75
2011 77.542 11,33
992 / 4.359
Augment10
2015 59.449 8,88
916 / 4.262
Disminució76
2019 33.697 5,01
658 / 4.131
Disminució258
2023 20.132 2,99
334 / 4.162
Disminució324
Tanca

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.