From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parlament Flamenc (neerlandès 
Vlaams Parlement (?·pàg.) o Vlaamse Raad) és l'assemblea que deté el poder legislatiu de Flandes, tant com una regió geogràfica com a comunitat cultural de Bèlgica.
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| Portaveu | Liesbeth Homans, N-VA des del dia 2 d'octubre de 2019 |
| Estructura | |
| Membres | 124 118 de Flandes 6 de la Regió de Brussel·les |
 | |
| Grups polítics | Govern (68)
Oposició (56)
|
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional amb llistes obertes |
| Última elecció | 26 de maig de 2019 |
| Pròxima elecció | 2024 |
  | |
| Vlaams Parlementsgebouw, Brussel·les | |
| Lloc web | |
| vlaamsparlement.be | |
El Parlament Flamenc aprova decrets, que són les lleis de Flandes, aplicables a tots els habitants de Flandes, i per les institucions flamenques a Brussel·les, designa i supervisa el Govern flamenc i aprova el pressupost de Flandes. El Parlament flamenc es reuneix a l'edifici del Parlament de Flandes al centre de Brussel·les, i els seus membres i personal es troben a la Cambra dels Representants de Flandes.
Del 1830 fins al 1970 Bèlgica fou un Estat unitari amb un Parlament bicameral i un sol govern. Les lleis emeses pel Parlament s'aplicaven a tots els belgues i els ministres del govern exercien la seva autoritat arreu del país. Entre 1970 i 2001, el Parlament belga va aprovar cinc reformes constitucionals successives. A poc a poc van canviar Bèlgica d'un Estat unitari a un Estat federal. Així es van crear assemblees parlamentàries per a les comunitats i regions.
El 7 de desembre de 1971 va tenir lloc la primera reunió del Consell Cultural de la Comunitat Neerlandesa, i més tard es va constituir un parlament per a la regió de Flandes. Flandes va decidir ja el 1980 fusionar la Comunitat Flamenca amb la regió de Flandes. Com a resultat, Flandes ara té un sol parlament i un govern amb competència per a tota la comunitat i sobre els afers regionals. Aquest Parlament va ser anomenat Vlaamse Raad fins que va passar a anomenar-se oficialment Vlaams Parlement (Parlament Flamenc) el 13 de juny de 1995. Els seus membres s'anomenen "Vlaams Volksvertegenwoordiger" (membres del Parlament Flamenc) i des de 1995 són elegits directament.
En l'actualitat, moltes veus en el Moviment Flamenc reclamen que el Parlament flamenc hauria d'assumir poders sobirans l'idioma, la cultura i l'educació. A més, està sorgint un consens que el Parlament flamenc també han d'adquirir una major autonomia financera i fiscal.
Per a totes les àrees dins de la seva esfera de competència, Flandes pot signar tractats internacionals amb altres estats, ja siguin Estats nacionals o Estats membres d'una federació. Aquesta competència inclou la cooperació al desenvolupament i comerç exterior.
El Parlament consta de 118 membres elegits directament a la regió de Flandes. Tenen dret a vot, tant per a les competències regionals com de la comunitat. Endemés, 6 membres són elegits directament a la Regió de Brussel·les-Capital pels electors que van votar per un partit de parla neerlandesa a les eleccions regional de Brussel·les. No tenen dret de vot per a les competències regionals.
 |
 |
 |
|
 |
A l'inici de cada exercici parlamentari, el quart dilluns de setembre, el Parlament Flamenc nomena al seu portaveu. El portaveu presideix les sessions plenàries del Parlament flamenc i actua com el seu representant oficial. Determina si una iniciativa és admissible i passa el tràmit parlamentari. Els ministres flamencs prenen el jurament davant el president del parlament flamenc. Només el cap del govern flamenc, el ministre-president flamenc, pren jurament davant el rei. L'actual president del Parlament Flamenc és Jan Peumans de la Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).
El president del Parlament Flamenc rep l'assistència de la Mesa, que consisteix en el President, quatre presidents adjunts i tres secretaris. La Mesa és responsable de les activitats quotidianes del Parlament flamenc i es reuneix almenys un cop cada dues setmanes. La Mesa Ampliada, que consisteix en la Mesa i els Caps de Sala de les fraccions polítiques reconegudes al Parlament Flamenc coordina les activitats polítiques del Parlament flamenc i estableix l'agenda per a la sessió plenària. En general, es reuneix el dilluns de cada setmana.
Gran part del treball del Parlament flamenc es duu a terme en comissions. El Parlament Flamenc compta actualment amb onze comitès permanents. Cada comitè està especialitzat en una àrea particular i es compon de 15 membres del Parlament Flamenc. La principal tasca dels comitès és examinar els textos de les propostes de llei i organitzar audiències i debats sobre les propostes de llei. Hi ha també dos comitès ad hoc: el Comitè Digital de Flandes i el Comitè de Constitució Flamenc.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
