Papir de les mines
From Wikipedia, the free encyclopedia
El papir de les mines o papir Torí I és un mapa egipci considerat el plànol topogràfic més antic conservat. Està dibuixat sobre un papir i va ser descobert a Deir el-Medina, enfront de Tebes, per part de Bernardino Drovetti, cònsol francès a Egipte, que el va vendre a Carles de Savoia el 1824, i que va passar posteriorment al Museu Egipci de Torí.
Tipus | manuscrit, mapa i papyrus (en) |
---|---|
Llengua original | egipci mitjà i egipci tardà |
Període | Imperi Nou d'Egipte |
Material | papir i tinta |
Propietari | Bernardino Drovetti i Museu Egipci de Torí |
Dimensions | 41 () × 283 () cm |
Codi museu | C. 1879 + C. 1969 + C. 1899 |
Ubicació | Museu Egipci de Torí |
Creació | dècada del 1150 aC |
Lloc original | Deir al-Madinah |
Els molts fragments del mapa foren considerats originalment com a parts de tres papirs diferents, que van ser marcats com a papir Torí 1869, 1879 i 1899. El mapa reconstruït conté cinc fragments i representa la zona minera del uadi Hammamat, i indica dos camins paral·lels connectats per un altre. Va ser fet circa 1150 aC per l'escriba Amennjat, fill d'Ipuy, que va signar al dors d'aquest. Va ser preparat per a l'expedició minera de Ramsès IV (1153-1147 aC) al uadi Hammamat, format per roques precambrianes de la placa etíop. El propòsit de l'expedició era obtenir blocs de Bejenado (grauvaca), que s'utilitzava per a erigir les estàtues del faraó.