Pany de sílex
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pany de sílex o clau de sílex és un tipus de mecanisme utilitzat durant el passat en les armes de foc. Va aparèixer cap al 1630 inspirat en el pany de miquelet català de mitjans del segle xvi, data molt ben delimitada per una referència del seu ús molt comú a Xàtiva i a València amb anterioritat al 1571, atès que els fets d'armes que relata Ginés Pérez de Hita a Guerras civiles de Granada-... su escopeta de rastrillo...[1][2] van tenir lloc durant la Rebel·lió de les Alpujarras sufocada el 1571.
El pany de sílex va substituir ràpidament els mecanismes més antics, és a dir, el pany de metxa i el pany de roda (de fet simplificava la complexa i cara mecànica d'aquest últim) i el seu ús es va mantenir durant dos segles, fins que va ser reemplaçat pels sistemes de percussió basats en una càpsula de fulminat de mercuri i finalment amb cartutx de metall.