Pannònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pannònia o Panònia (grec antic: Παννονία, llatí: Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est. Limitava també al sud amb Il·líria i a l'oest amb el Nòric i en part amb Venètia.
Tipus | Administració provincial romana | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | antiga Roma | ||||
| |||||
Història | |||||
Període | Imperi Romà | ||||
Activitat | |||||
Creació | 20 dC | ||||
Data de dissolució o abolició | 107 (Gregorià) | ||||
S'estenia pel Danubi des de Vindobona (Viena) a Singidúnum i abraçava Àustria, Caríntia, Carniola, part d'Hongria (entre el Danubi i el Save), Eslovènia i part de Croàcia i la zona nord de Sèrbia, Vojvodina. Formava una plana rodejada a l'oest i al sud per muntanyes de considerable altura; els turons que la creuaven eren de poca rellevància; les muntanyes a l'oest i sud es van anomenar Alps Pannònics dividits en les muntanes Carcvancas, Cetius, Albii Montes, Claudius, i Alma o Almus.
Els rius principals (molts dels quals naixien a les muntanyes del sud i oest) eren el Dravus (Drave) i el Savus (Save) afluents del Danubi; el Murius era afluent del Dravus pel nord i al sud rebia al Nauportus, Carcorus, Colapis Oeneus, Urpanus, Valdasus i Drinus (Drina); el riu principal al nord-oest era l'Arrabo. A la part nord del país hi havia el llac Pelso o Peiso i alguns de petits coneguts com a Ulcaei Lacus entre el Save i el Drave prop de la desembocadura.
Produïa molta fusta, encara que més tard els boscos es van aclarir per afavorir-hi l'agricultura. Probe va introduir la vinya a la regió de Sírmium. Nemesià esmenta els gossos de cacera d'aquesta regió. La pesca es practicava als rius i era abundosa.[1]