![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/PangeaUltimaRoughEstimation.png/640px-PangeaUltimaRoughEstimation.png&w=640&q=50)
Pangea Pròxima
hipotètic futur supercontinent / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pangea Pròxima, també anomenada Pangea Ultima, Neopangaea i Pangea II, és una possible configuració futura del supercontinent suggerida per Christopher Scotese, que podria formar-se d'aquí uns 200 milions d'anys, d'acord amb la teoria de la deriva continental.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/PangeaUltimaRoughEstimation.png/640px-PangeaUltimaRoughEstimation.png)
Aquesta configuració potencial, plantejada per Christopher Scotese el novembre de 1982, es va guanyar el seu nom per la seva similitud amb l'anterior supercontinent Pangea. Scotese més tard va canviar 'Pangea Ultima' per 'Pangea Proxima', per alleujar la confusió sobre el nom Pangea Ultima que podria implicar que seria l'últim supercontinent.[1] El concepte es basava en l'examen dels cicles passats de formació i ruptura de supercontinents, no en la comprensió actual dels mecanismes del canvi tectònic, que són massa imprecís per projectar-se tan lluny en el futur.[2]
Els supercontinents descriuen la fusió de tota, o gairebé tota, la massa terrestre de la Terra en un sol continent contigu. En l'escenari de 'Pangea Pròxima', la subducció a l'Atlàntic occidental, a l'est d'Amèrica, condueix a la subducció de la dorsal oceànica atlàntica seguida de la subducció que destrueix la conca Atlàntica i Índica, provocant el tancament de l'oceà Atlàntic i Índic, i acostant novament les Amèriques a Àfrica i Europa. Com amb la majoria dels supercontinents, l'interior de Pangea Proxima probablement es convertiria en un desert semiàrid propens a temperatures extremes.[3]