Palau del Baró de Vilagaià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Palau del Baró de Vilagaià és un conjunt arquitectònic situat als carrers Comtal i dels Espolsa-sacs de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Està format per dos edificis de diferents èpoques i estils, tot i que la fitxa del Catàleg de Patrimoni inclou també la volta i la casa de l'altra banda del carrer dels Espolsa-sacs (Comtal, 18).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Palau del Baró de Vilagaià i edifics adjacents | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Comtal, 18 bis-20 i Espolsa-sacs, 1-3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42576 | |||
| Id. Barcelona | 432 | |||
L'edifici número 20 consta de planta baixa, tres pisos i terrat. Als baixos s'obren quatre portes, tres grans i una petita, totes elles d'arc escarser.[2] En el primer pis s'obren tres obertures d'arc rebaixat que donen a petits balcons individuals de ferro forjat i amb la llosa motllurada. Els dos pisos superiors són iguals que el primer, però s'hi afegeix una petita finestra d'arc rebaixat. Corona la façana un ràfec de ceràmica sobre un fris de dentellons.[2] La porta principal se situa al centre de la façana i està decorada amb una motllura llisa. Dona accés a un vestíbul de sostre pla, que té com a element decoratiu dues pilastres que aguanten un arc carpanell cap al centre.[2] El pati central, originalment descobert i amb un pou en un dels extrems, està actualment cobert a nivell del primer pis, i compartimentat per a ubicar un restaurant i un magatzem (tot ocultant el pou),[3] i les obertures són d'arc carpanell.[2] Segons els «Quarterons» de Garriga i Roca, a la part posterior de la parcel·la hi havia un jardí amb una font central.[3]
La casa número 18 bis consta de planta baixa, tres pisos i terrat. Les obertures segueixen tres eixos longitudinals i les laterals són més amples que les centrals. Les de la planta baixa estan motllurades i es corresponen les laterals a comerços i la central al portal. Aquest nivell té el parament de carreus de pedra. Als pisos superiors les obertures centrals són finestres i les laterals balcons amb la barana de ferro. El parament està arrebossat i pintat excepte l'emmarcament de les obertures. Corona l'edifici una cornisa sobre un fris de dentellons.[2]
El 1778, el comerciant ennoblit Francesc de Clota i de Teixidor va demanar permís per a posar balcons, guardarrodes i fer claveguerons a les cases que estava reedificant als carrers Comtal i dels Espolsa-sacs.[4] A la seva mort, fou succeït pel seu fill Francesc de Paula de Clota i de Mir, fruit del seu segon matrimoni amb Serafina de Mir i de Còdol,[5] que hi vivia amb la seva família.[6] La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,[7] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[5] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[8] i a principis del segle xix, la propietat era en mans de l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota[9] (1758-1821).[10] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[11] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià.[12]
El 1787, el comerciant Magí Marí va demanar permís per a reedificar la casa que feia cantonada al carrer d'Espolsa-sacs.[13][14] Posteriorment, es va establir a Carabanchel de Abajo (Madrid), on va adquirir una fàbrica de sabó i terres,[15] i a la seva mort, fou succeït per la seva filla Rita, casada amb Manuel de las Fuentes.[16] A causa de l'impagament dels censos, la propietat fou embargada i subhastada,[17][18] essent finalment adjudicada a Ramon de Mercader i de Novell (1789-1840),[19] hereu d'un dels creditors.[20] El 1840, poc abans de morir,[21] la va establir en emfiteusi al baró de Vilagaià,[20] que en compliment del contracte la va fer reedificar (la tarja de l'escala de veïns té la data 1842).
La propietat passà a mans del seu fill Francesc de Paula de Delàs i de Jalpí (1806-1890), III baró de Vilagaià,[22] succeït pel seu fill Marià de Delàs i de Foxà (†1912), IV baró de Vilagaià,[23][24] i aquest pel seu fill Manuel de Delàs i Gayolà, V baró de Vilagaià.[25][26]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
