Organització del Tractat Central
Aliança militar amb Iran, Iraq, Pakistan, Turquia i el Regne Unit (1955-1979) / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Organització del Tractat Central (en anglès: Central Treaty Organisation, CENTO), abans coneguda com el Pacte de Bagdad o l'Organització del Tractat d'Orient Mitjà (Middle East Treaty Organisation, MECO), va ser una aliança militar de la Guerra Freda. Estava format en 1955 per l'Iran, l'Iraq, el Pakistan, Turquia i el Regne Unit i es va dissoldre en 1979 amb la revolució islàmica.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | CENTO, СЕНТО i SENTO | ||||
Tipus | organització aliança militar | ||||
Història | |||||
Creació | 24 febrer 1955 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1979 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
La pressió estatunidenca i les promeses d'ajuda militar i econòmica van ser clau en les negociacions que van conduir a l'acord, però els Estats Units no va poder participar inicialment. John Foster Dulles, que va participar en les negociacions com a secretari d'Estat estatunidenc sota el mandat del president Dwight D. Eisenhower, va afirmar que es devia al «lobby pro-Israel i a la dificultat d'obtenir l'aprovació del Congrés dels Estats Units».[2] Uns altres van dir que el motiu era «per raons purament tècniques de procediments pressupostaris».[3]
En 1958, els Estats Units es va unir al comitè militar de l'aliança. Generalment es considera una de les aliances menys reeixides de la Guerra Freda.[4]
La caserna general de l'organització va estar a Bagdad (l'Iraq) de 1955 a 1958 i a Ankara (Turquia) de 1958 a 1979. El Xipre també va ser un lloc important per al CENTO a causa de la seva ubicació a Orient Mitjà i a les zones de sobirania britàniques a l'illa.[5]