Pablo César
guionista argentí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pablo César (Buenos Aires, 26 de febrer de 1962) és un director, productor, guionista i professor universitari argentí de cinema. Va començar la seva carrera com a cineasta en l'escena portenya del curtmetratge independent en format Super-8,[1][2] realitzant més de vint obres entre els anys 1970 i 1980, entre les quals destaquen Del génesis (1980), Ecce civitas nostra (1984) —codirigit amb Jorge Polaco— i Memorias de un loco (1985).[3][4] El 1983, César va dirigir el seu primer llargmetratge en Super-8, De las caras de los espejos,[5] bolcant-se al format de 35 mm a partir del seu segon llargmetratge, La sagrada família (1988), pel·lícula irònica que funciona com a crítica a l’abús de poder,[3][2] i com al·legoria de l'època de la última dictadura cívic-militar a l'Argentina.[6][7]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 febrer 1962 (62 anys)
Buenos Aires (Argentina) |
Activitat | |
Camp de treball | Cinema argentí i cinema of Africa (en) |
Ocupació | director de cinema, catedràtic, guionista de cinema, productor de cinema, cineasta |
Activitat | 1982 – |
Ocupador | Fundación Universidad del Cine (en) |
|
César ha estat pioner a desenvolupar coproduccions entre el seu país i nacions d'Àfrica i Àsia del Sud.[8][9] És el primer director argentí a realitzar coproduccions amb la l'Índia,[10][11] l'únic cineasta d'Amèrica Llatina que ha dirigit coproduccions amb països africans,[12] incloent Tunísia, Benín, Mali, Angola, Namíbia, Etiòpia, Marroc i Costa d'Ivori.[9][13] Les seves primeres coproduccions van ser l'anomenada «trilogia dels triomfs»,[14][1] inspirada en antics poemes sufí i en textos sobre diferents mitologies.[8] Està composta per les pel·lícules Equinoccio, el jardín de las rosas (1991), Unicornio, el jardín de las frutas (1996) i Afrodita, el jardín de los perfumes (1998), filmades a Tunísia, l'Índia i Mali, respectivament filmades a Tunísia, l'Índia i Mali, respectivament.[12][15]
El 1994 va estrenar Fuego gris, pel·lícula sense diàlegs que va comptar amb disset composicions originals de Luis Alberto Spinetta, l'única banda sonora en la carrera del músic.[1][16] Li van seguir els films Sangre (2003) —en el qual va virar cap a un estil realista i autobiogràfic—[17] i Hunabkú (2007), rodat a El Calafate i el glaciar Perito Moreno.[18][19] César va continuar realitzant coproduccions en el continent africà al llarg dels anys 2010, filmant Orillas (2011) a Benín,[8] Los dioses del agua (2014) a Angola i Etiòpia,[20] El cielo escondido (2016) a Namíbia,[13] i El llamado del desierto (2018) al Marroc.[9] La seva pel·lícula Pensando en él (2018) a ser la segona coproducció entre l'Argentina i l'Índia, i representa la trobada entre Rabindranath Tagore i Victoria Ocampo en 1924.[21][22] El film més recent del director és El día del pez (2020) —la primera coproducció entre l'Argentina i Costa d'Ivori— que tanca una trilogia conformada al costat de Los dioses de agua i El cielo escondido.[23]
L'obra de César —íntegrament realitzada en format fílmic—[24] és considerada un exponent del cinema independent i d'autor,[1][3] caracteritzada pel seu ús poètic, simbòlic i contemplatiu del llenguatge cinematogràfic.[25][26][11] El contingut de les seves pel·lícules està influenciat pels seus estudis sobre la mitologia, la etnologia i l'etnografia de diversos països,[23][27] explorant temes com ara el postcolonialisme,[15] el llegat de la filosofia i cosmogonia africana,[13] els llaços entre Orient i Occident,[28][23] l'impacte de la comunitat afrodescendent a l'Argentina,[27][20] i la posada en escac de les pràctiques tradicionals de representació d'Àfrica i l'Índia.[15] César és defensor de l'anomenada «Cooperació Sud-Sud», promovent maneres de producció, distribució i difusió de pel·lícules del sud global que contrastin amb les tendències dominants.[29][30] Ha estat premiat en diversos festivals de cinema al llarg de la seva carrera, entre ells el Festival de Cinema de Londres,[31] el Festival Mundial de Cinema de Huy,[31] el Festival Internacional de Cinema de Figueira da Foz,[32] el Festival Internacional de Cinema d'Amiens,[33] i el Festival Internacional de Cinema de Houston.[34] Ha integrat el jurat de diversos festivals internacionals, entre ells el Festival Internacional de Cinema de l'Índia,[10][35] el Festival Internacional de Cinema de Kélibia,[36] el Festival de Cinema de Cartago,[37] el Fespaco, el Festival Internacional de Cinema d'Amiens i el Festival de Cinema Jove de Mont-real.[8] César és professor universitari a la Universitat del Cinema de Buenos Aires des de 1992, sent un dels primers docents de la institució.[3]