Obra dramàtica escrita per William Shakespeare From Wikipedia, the free encyclopedia
Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603. La primera representació de la qual es té notícia va tenir lloc el 1r de novembre del 1604 al Palau de Whitehall de Londres.
 |
Per a altres significats, vegeu «Otel·lo (desambiguació)». |
The Tragedy of Othello, The Moor of Venice  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra dramàtica |
| Autor | William Shakespeare |
| Llengua | anglès modern primerenc |
| Creació | 1604 |
| Gènere | tragèdia |
| Acte | 5 |
| Lloc de la narració | Venècia |
| Data de publicació | 1622 |
| País d'origen | Anglaterra |
| Personatges | |
| Personatges | Otel·lo, Desdèmona, Iago, Càssio, Emília, Bianca, Brabàntio, Roderigo, Dux de Venècia, Gratiano, Ludovico i Montano |
| Altres | |
| Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 8 i 59j |
 
  | |
Otel·lo és una tragèdia igual que altres obres de Shakespeare com Hamlet, Macbeth o El rei Lear. Probablement, Shakespeare va escriure Otel·lo després de Hamlet, però abans de Macbeth i El rei Lear.
El personatge principal de l'obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament tot i la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, la qual acostumava a descriure els moros i altres pobles de pell fosca com a gent malvada. A l'obra, Shakespeare evita qualsevol discussió respecte a l'islam.
L'obra consta de cinc actes dividits en escenes:
A més a més, a l'obra hi apareixen d'altres personatges de menor importància: un mariner, missatgers, un herald, oficials, cavallers, músics i senadors.
Desdèmona es casa amb Otel·lo, la qual cosa disgusta a Roderigo, qui estimava a Desdèmona. Roderigo es queixa a Iago, el qual guarda rancor a Otel·lo per qüestions de promocions militars. Iago intenta muntar una conspiració contra Otel·lo, afirmant que Desdèmona és infidel amb Càssio, donant-li com a prova un mocador robat. Otel·lo, després de ser manipulat i enganyat per Iago, creu totes les seves mentides i acaba boig de gelosia. Finalment, ordena l'assassinat del suposat amant i també mata la seva dona. Quan s’adona del seu error, se suïcida i Iago acaba com a presoner.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
