concepció arquitectònica basada en la convicció que l'art ha d'imitar la natura From Wikipedia, the free encyclopedia
L'organicisme arquitectònic és la concepció arquitectònica basada en la convicció que l'art ha d'imitar la natura. Principalment contempla els edificis com organismes que s'han d'adaptar a l'entorn natural immediat que els circumda. Per tant, promou la interrelació entre l'exterior i l'interior, és a dir potencia l'harmonia entre l'hàbitat natural i humà.[1]
Aquest moviment arquitectònic contrasta amb el Funcionalisme, que subordinen la forma d'una construcció a la funció i necessitats d'aquesta.
El segle xix va néixer una preocupació per l'estil, per l'estètica, pel que fa a l'estudi de l'organicisme en el món arquitectònic. Caroline Van Eck[2] distingeix tres versions de l'organicisme:
Arquitectes com Viollet-le-Duc, Gottfried Semper, o Sullivan buscaven representar la naturalesa de la pedra, del material, i el seu mètode i comportament més que la forma d'aquesta. Viollet-le-Duc va puntualitzar que l'aspecte a imitar era la unió que presenta la naturalesa, que en arquitectura es materialitza en la construcció: "en pocs mots, la creació és unió; caos, absència d'unió".[3]
Un dels principals difusors del moviment fou Frank Lloyd Wright, deixeble de Sullivan i l'escola de Chicago.
« | Per arquitectura orgànica em refereixo a l'arquitectura que desenvolupa la forma des l'interior fins l'exterior en harmonia amb les seves pròpies condicions, i es diferencia d'una que només recau l'atenció en l'exterior. Una construcció orgànica presenta una estructura que creix de la mateixa manera que ho fa una flor al jardí; ambdós es despleguen igual des de l'interior. | » |
— Frank Lloyd Wright, In the Cause of Architecture, 1914 |
Sullivan descriu el pensament orgànic com el pensament del temps present, ja que solament és en el precís moment present que un realment pot experimentar la sensació de viure, i conseqüentment el present és un moment orgànic, en tant que viu i no és secundari.[4] Doncs, la paraula orgànic fa referència a l'estructura viva, una estructura o concepte on els elements i parts s'han de reconèixer en la forma, per construir una obra integral.[5] Per tant, tant per Sullivan com Wright, un edifici que és integral és un organisme viu.
Frank Lloyd Wright va elaborar una sèrie de característiques que reuneixen aquells edificis d'estil orgànic.
I així mateix n'establí una definició distinta i exhaustiva.
« | Davant vostre, estic convencent-vos de l'arquitectura orgànica, i afirmo que és l'arquitectura que reuneix l'ideal modern i l'ensenyança tan necessària si volem veure el conjunt de la vida representat, i servir-nos al mateix torn d'aquest conjunt de vida, sense anteposar cap tradició a la gran tradició. No exaltant una forma fixa, sigui passat, present o futur, sinó exaltant les senzilles lleis dels sentit comú - o del súper sentit comú, si així ho prefereixen - que determina la forma per mitja de la naturalesa dels materials, de la naturalesa del propòsit... La forma segueix la funció? Sí, però el és més rellevant és que forma i funció són un sol cos. | » |
David Pearson, un arquitecte i constructor seguidor del corrent orgànic, va expressar un llistat de normes conegudes com la carta de Gaia per l'arquitectura i els dissenys orgànics.
Un altre teòric a destacar és Alvaro Aalto que expressà la necessitat que l'arquitectura se centres en els aspectes psicològics i no solament en els requisits imposats per la funció o la tècnica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.