ordinador personal portàtil plegable per a ús mòbil From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ordinador portàtil és un petit ordinador mòbil que pesa entre vuit-cents grams i sis quilograms aproximadament, depenent de la grandària, dels materials emprats en la seva fabricació i d'altres factors.[1]
 Ordinador portàtil | |
|---|---|
.JPG)  | |
| Llançament | dècada del 1980 |
| Format per | |
| dispositiu d'emmagatzematge de dades teclat d'ordinador monitor bateria elèctrica placa mare RAM targeta de xarxa laptop hinge (en)  | |
Els ordinadors portàtils són capaços de desenvolupar les mateixes tasques que un ordinador de sobretaula, encara que solen presentar menors prestacions pel mateix preu. Això és perquè contenen components que són similars als dels ordinadors de sobretaula i fan les mateixes funcions, però són miniaturitzats i optimitzats per a ús mòbil i consum energètic eficient. Normalment tenen pantalla de cristall líquid i la majoria utilitzen diferents mòduls de memòria per a la seva memòria RAM.
A més d'un teclat d'ordinador integrat al conjunt, també solen incorporar un ratolí tàctil (superfície sensible al contacte de la mà) o un ratolí de botó (botó integrat al teclat, la part superior del qual es fa girar per dirigir el desplaçament de la busca), encara que s'hi poden connectar tota mena de dispositius externs.
L'ordinador portàtil ha augmentant notablement la seua utilització front a l'ordinador de sobretaula, a causa del seu abaratiment i la reducció de la seua mida. Actualment (febrer, 2018) trobem al mercat unitats des de set polzades (7") o grans portàtils de sobretaula.
El primer ordinador portàtil considerat com a tal va ser l'Epson HX-20 desenvolupat l'any 1981. Va demostrar els seus grans beneficis per al treball de científics, militars, empresaris, i altres professionals, que van veure l'avantatge de poder portar amb ells el seu ordinador amb tota la informació que necessitaven d'un lloc a un altre.
L'Osborne 1 va sortir al mercat comercial a l'abril de 1981.[2] Va tenir èxit per al comerç majorista amb el format actual, tot i que llavors eren summament limitades, fins i tot per a la tecnologia de l'època.
El 1985 el Departament R&D de CMET va desenvolupar Microtor I, un Computador Portàtil basat en la CPU 6502. Va ser el primer a incorporar un mòdem Acústic, Display de Cristall Líquid i Impressora Tèrmica. El desenvolupament va ser llançat a la Fira Internacional de Santiago FISA d'aquest any.
El 1995, amb l'arribada de Windows 95, la venda de les portàtils es va incrementar notablement. En l'actualitat sobrepassa les vendes dels equips d'escriptori. En el tercer trimestre de 2008, les vendes dels portàtils van superar per primera vegada les dels equips d'escriptori, segons la firma d'investigació iSuppli Corp. [3]
El 2005, membres universitaris del MIT Media Lab, entre ells Nicholas Negroponte i Lewis Stiward, van introduir el portàtil de 100 dòlars i el projecte Un portàtil per nen. El seu objectiu era dissenyar, fabricar i distribuir portàtils prou barats per proveir amb un a cada nen al món, i que així poguessin tenir accés a coneixements i mètodes educatius moderns. Els ordinadors portàtils es vendrien als governs i es repartirien els nens a les escoles nord-americanes i altres països, fins i tot a Amèrica llatina. L'ordinador portàtil es va considerar l'aparell més útil del món, perquè era petit, era molt fàcil de manejar, i era més lleuger que els primers dissenys. Aquesta idea es va adoptar en alguns països, entre ells Uruguai (vegeu Pla Ceibal i OLPC (One Laptop Per Child)) i Argentina (vegeu Connectar Igualtat).
Una ordinador portàtil d'escriptori o desknote és un híbrid entre una ordinador d'escriptori i un portàtil tradicional.
A la fi de 2002, ECS va introduir l'ordinador portàtil de sobretaula al món de les computadores.
Un ordinador portàtil de sobretaula és un ordinador portàtil amb la tecnologia i especificacions (incloent potència i velocitat) més recents d'ordinadors d'escriptori; combina la unitat principal d'ordinador (p. ex. placa mare, CPU, disc dur, ports externs, etc.) amb una pantalla de cristall líquid (LCD). Per tant, un ordinador portàtil d'escriptori generalment té una mida similar a un portàtil gran, encara que a diferència d'aquests, els desknotes requereixen un teclat i un ratolí extern.
És un PC 2 en 1, també conegut com un Tablet o Laptop all in one, o simplement, 2-in-1, és un ordinador portàtil que comparteix característiques tant de les tauletes com dels ordinadors portàtils.[4] Abans de l'aparició dels 2-en-1, els termes convertibles i híbrids ja eren utilitzats pels periodistes en tecnologia. El terme convertible es refereix típicament als PC 2-en-1 que presentaven algun tipus de mecanisme d'ocultació de teclat que permet que el teclat pugui lliscar o girar darrere de la part posterior del xassís de l'ordinador, mentre que el terme de híbrid normalment es refereix a dispositius que oferien la disponibilitat d'acoblar un teclat.
«L'important és que el créixer en una societat moderna ha patit tres canvis fonamentals: la modificació de les relacions familiars, la reestructuració de les fases de la infantesa i de la joventut, i un creixement dels aparells tecnològics dia a dia.»[5] La comunicació és fonamental especialment per als joves que viuen en aquesta època de modernització. Els aparells tecnològics com els ordinadors portàtils, han facilitat aquesta comunicació de persona a persona, ja que a través d'aquesta tecnologia un es pot comunicar sense necessitat d'estar d'enfront de l'altra persona. El poder comunicar-se a través d'aquests mitjans li han facilitat a molts els seus treballs ja que tenen «més llibertat i comoditat». [6] Però també hi ha un desavantatge d'aquests avenços en la tecnologia com l'ordinador portàtil, ens han fet ser persones més individualistes i, en una societat tan competitiva com aquesta, les persones han de desenvolupar-se tant en l'àmbit social com en el tecnològic, i aconseguir un equilibri entre tots dos per poder progressar.
L'impacte social de la tecnologia i la ciència han estat suport de la millora en el benestar d'una població i la seva qualitat de vida, sense oblidar els aspectes materials relacionats amb ells, com ara l'alimentació, l'habitatge, el transport, les comunicacions i tota l'activitat d'infraestructura econòmica que resulta imprescindible per al desenvolupament d'un país i de les seves persones.[7]
És usualment la primera peculiaritat esmentada en comparar els ordinadors portàtils amb les d'escriptori. La portabilitat física permet que l'ordinador portàtil pugui ser usada en molts llocs - no només a la llar i el treball, però també durant el transport o viatge, en cafeteries, auditoris, llibreries, en el lloc on es troba el client, etc. La portabilitat ofereix molts avantatges.
Per solucionar aquests problemes s'han fabricat diverses solucions, especialment la primera. Existeixen en el mercat suports per a ordinadors portàtils regulables en alçada, amb la qual cosa s'aconsegueix col·locar la part superior de la pantalla en la línia dels ulls. Desgraciadament una solució així dificulta molt utilitzar el teclat, en estar molt més alt l'aparell i exigir tenir els braços en suspens permanentment. Els portàtils equipats amb diversos ports USB admeten el mateix tipus de teclat i de ratolí que s'utilitzen per a les màquines d'escriptori. No obstant això, en molts equips del segle XX i primera dècada del segle xxi, només podia connectar-se un perifèric per aquest sistema, posteriorment s'ha anat incrementant el nombre. Aquest increment ha permès també connectar discs durs externs, malgrat que aquests dispositius pateixen una demora en l'accés a les dades per necessitar arrencar la primera vegada que se'ls fa treballar. També s'han dissenyat bases refredadores per a portàtils on es col·loca sobre l'ordinador, aquestes solen portar un o més ventiladors que extreuen o ingressen aire a l'interior de la base del portàtil, aquestes funcionen per USB. No obstant, amb això queda desaprofitat un port USB, per tant aquesta només utilitza els 5 volts del mateix, a més queda més alt l'aparell i dificulta fer servir el teclat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
