Orde de Sant Columbà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva. Amb la fundació de l'abadia de Bobbio en 614, aquesta esdevingué la casa mare dels monestirs columbanians europeus. L'orde, els monestirs de la qual van anar adoptant gradualment la regla de Sant Benet, va desaparèixer el 1448.
Dades ràpides Tipus, Nom oficial ...
Sant Columbà amb l'hàbit de l'orde, en un vitrall de Bobbio, s. XIX | |
Tipus | monàstic |
---|---|
Nom oficial | Orde de Sant Columbà |
Altres noms | Monjos escots |
Hàbit | hàbit blanc, amb un sol daurat sobre el pit |
Objectiu | Vida en comunitat, ofici diví, treball, especialment lectura i còpia de manuscrits |
Fundació | 591], Annegray (Franc Comtat) per Sant Columbà |
Aprovat per | Concili de Mâcon, en 627 |
Regla | Regla de Sant Columbà, 591-610, per Sant Columbà |
Supressió | 30 de setembre de 1448 per papa Nicolau V |
Branques i reformes | Fraternitat de Sant Columbà (1955) |
Primera fundació | Abadia de Sant Martí d'Annegray, 591-592 |
Fundacions destacades | Luxueil (593), Fontaines, Lure (610), Bregenz (611), Sankt Gallen (613), Bobbio (614, casa mare), Remiremont (620, monestir dúplice), Jumièges (654), Noirmoutier (675); el 664 s'hi uneixen els monestirs irlandesos anteriors: Kells, Durrow, Lindisfarne, Iona, etc. Reichenau (724), Ratisbona (1090) |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
Persones destacades | Eustasi de Luxueil, Sant Gal, Atala de Bobbio, Ebbó de Reims, Gerbert d'Orlhac, Joan Escot Eriúgena, Marià Escot (1028–1082) |
Tanca