Orde de Chalais
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Orde de Chalais va ésser un orde monàstic de tipus semieremític. Els seus membres eren coneguts com a calesencs o eremites de Chalais. Va existir entre el segle xii i el XIII, quan va ésser absorbit per l'Orde de la Cartoixa i va desaparèixer.
Dades ràpides Tipus, Nom oficial ...
Abadia de Boscodon | |
Tipus | monàstic semieremític |
---|---|
Nom oficial | Orde de Chalais |
Nom oficial llatí | Ordo Calesiensis |
Altres noms | Chalasiens, Eremites de Chalais |
Objectiu | oració, separació del món i cerca de Déu; treball forestal i ramaderia |
Fundació | 22 de març de 1101, Chalais (Voreppe, Isère, al massís de la Chartreuse, prop de Grenoble, França) per Sant Hug de Grenoble |
Regla | Regla de Sant Benet; Carta charitatis (1148) |
Patrons | Santa Maria |
Supressió | 24 de desembre de 1300 (dissolució de l'orde i agregació de Chalais a la Gran Cartoixa; només el monestir de Boscodon continua independent fins al 1408) |
Primera fundació | Monestir de Chalais, 1101 |
Fundacions destacades | Almeval (ca. 1124), Boscodon (1130-1408), Laverq (priorat, 1135-1354), Albeval (1144-1290), Prads (1150-1298), Valserres (priorat, 1157), Lure (1165-1318), Pailherol (priorat, 1167), Clausonne (1185), Clarescombes (1190-1290), Puyredon, Valbonne (1199-1297). |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
Persones destacades | Guigues de Revel, Simon d'Avalesc |
Tanca