Orbitador del transbordador espacial
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'orbitador (en anglès orbiter) és la part del sistema de transbordador espacial que se situa en òrbita al voltant de la Terra i que torna per a aterrar en una pista. El vehicle té l'aparença d'un avió espacial i pot dur una tripulació de fins a deu membres (el més comú són set). L'orbitador mesura 37,2 m de longitud, 24 m d'amplada màxima entre ales i pesa 75 tones quan està buit. La major part de la seva secció intermèdia és un compartiment on es duu la càrrega que normalment consisteix en satèl·lits, subministraments per a l'Estació Espacial Internacional i material classificat en missions del Departament de Defensa dels EUA.
Informació general | |
---|---|
Tipus | model de vehicle |
Fabricant | Rockwell International |
Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Operador | |
Primer vol | 12 abril 1981 (STS-1) |
Últim vol | 8 juliol 2011 (STS-135) |
Nombre missions | 135 |
Temps a l'espai | 3 anys, 238 dies, 8 hores, 9 minuts i 8 segons |
Vehicle de llançament | transbordador espacial |
Òrbites realitzades | 21.152 |
Distància viatjada | 872.906.380 km |
Especificacions | |
Massa | |
Dimensions
| |
Llargada | 37,24 m |
Alçada | 17,25 m |
Envergadura | 23,79 m |
| |
L'orbitador té tres motors que prenen el seu combustible del tanc exterior. Aquests motors proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta de l'embranzida la proporcionen els dos coets que es llancen juntament amb el vehicle i el tanc de combustible). Està cobert per un sistema de protecció tèrmica (TPS).