Operació Ivy
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Operació Ivy[1] fou la vuitena sèrie de proves nuclears, composta per un parell de poderoses bombes atòmiques detonades pels Estats Units a finals del 1952. Les proves es dugueren a terme a l'atol d'Enewetak, a les Illes Marshall.[2]
| ||||
Tipus | nuclear test series (en) | |||
---|---|---|---|---|
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Fou precedida per l'Operació Tumbler-Snapper, i fou succeïda per l'Operació Upshot-Knothole.[2]
Fou una de les operacions nuclears més polèmiques d'aquella època, tenint en compte que s'estava en la Guerra Freda, i les sèries de proves realitzades en anys anteriors —tret de Trinity— havien sigut molt poc conegudes i de poc poder.
Les dues proves detonades en l'Operació Ivy foren Ivy Mike, la primera bomba H de la història, i Ivy King, el dispositiu més gran que hagi utilitzat únicament el procés de fissió nuclear.[2]
Sobrenom de la prova | Data de la detonació | Lloc | Rendiment | Observacions |
---|---|---|---|---|
Ivy Mike | 10/1952 | Illa d'Elugelab (l'explosió termonuclear provocà la seva vaporització completa), atol Enewetak (Illes Marshall) | 10,4 megatones (10.400 kilotones) | Primera bomba d'hidrogen de la història |
Ivy King | 11/1952, 23:30 (hora mundial) | Illa Runit, atol Enewetak, Illes Marshall | 0,500 megatones (500 kilotones) | Bomba de fissió més gran de la història |