Ona estacionària
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una ona estacionària es forma per la interferència de dues ones de la mateixa naturalesa amb igual amplitud, longitud d'ona i freqüència que avancen en sentit oposat a través d'un mitjà.
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Standing_wave_2.gif/640px-Standing_wave_2.gif)
Les ones estacionàries romanen confinades en un espai (corda, tub amb aire, membrana, etc.). L'amplitud de l'oscil·lació per a cada punt depèn de la seva posició, la freqüència és la mateixa per a tots i coincideix amb la de les ones que interfereixen. Hi ha punts que no vibren (nodes), que romanen immòbils, estacionaris, mentre que altres (ventres o antinodes) ho fan amb una amplitud de vibració màxima, igual al doble de la de les ones que interfereixen, i amb una energia màxima. El nom d'ona estacionària prové de l'aparent immobilitat dels nodes. La distància que separa dos nodes o dos antinodes consecutius és mitja longitud d'ona.
Es pot considerar que les ones estacionàries no són ones de propagació sinó les diferents maneres de vibració de la corda, el tub amb aire, la membrana, etc. Per a una corda, tub, membrana, ... determinats, només hi ha certes freqüències a les quals es produeixen ones estacionàries que es diuen freqüències de ressonància. La més baixa s'anomena freqüència fonamental, i les altres són múltiples sencers d'ella (doble, triple...).
Una ona estacionària es pot formar per la suma d'una ona i la seva ona reflectida sobre un mateix eix (x o y)
:)
- Quan arriba a una cresta consecutiva, havent recorregut una vall.
- Viceversa.
Es poden obtenir per la suma de dues ones atenent a la fórmula:
- Sent per x = 0 i t = 0, llavors y = 0; per un altre cas s'ha d'afegir el seu corresponent angle de desfasament.
Aquesta fórmula ens dona com a resultat:
Sent i