Olímpia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide. El temple era al territori de Pisa i el terreny s'anomenava la plana de Pisa, però després que aquesta ciutat fos destruïda per Elis l'any 572 aC, tot el territori es va anomenar Olímpia. A més del temple, hi havia altres edificis sagrats al bosc i a la seva rodalia, però no una ciutat d'Olímpia. La seva fama deriva principalment de la celebració dels Jocs Olímpics de l'antigor.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic grec, Samian Ware Discovery Site (en)  , Santuari grec i organized archaeological site (en)  | |||
| Director d'excavació | Gustav Hirschfeld | |||
| Dedicat a | Zeus | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 106 ha | |||
| Altitud | 69 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | municipi d'Archaía Olympía (Grècia) | |||
| Localització | Èlida | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1989 (13a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
| Identificador | 517 | |||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Plànol | ||||
 Plànol d'Olímpia | ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Ephorate of Antiquities of Ilia (en) | |||
| Visitants anuals | 423.424 (2016) | |||
| Lloc web | olympia-greece.org | |||
La plana d'Olímpia s'obria cap al mar per la seva banda oest, i tenia els altres costats limitats per turons de no gaire alçada però de vegades abruptes i amb precipicis. El terreny estava cobert de pins i alzines i altres arbres de fulla perenne. Quan s'entrava a la vall la imatge més característica i més visible era un turó aïllat de forma cònica una mica irregular. Era el mont Cronios o de Cronos, citat amb molta freqüència per Píndar i altres autors antics. Vora el riu Alfeu hi havia un altre turó destacat, el Tipaion (Τυπαῖον) des d'on es llençaven de cap com a càstig les dones que s'atrevien a veure els Jocs Olímpics, cosa prohibida, o creuaven el riu en dies que no ho podien fer, segons diu Pausànias. El riu Alfeu que a l'hivern baixa ple, però a l'estiu quasi sec, al llarg dels segles ha anat canviant de curs i ha enterrat moltes de les ruïnes d'Olímpia, sobretot les de la part sud del bosc sagrat. S'ha pogut fer una reconstrucció de la situació dels edificis, encara que no gràcies a Pausànias, que tot i dedicar dos llibres a Olímpia, no descriu en cap ordre topogràfic concret la situació dels temples.
Els edificis principals, situat en part a dins del bosc sagrat i en par a fora, eren:
- L'Olympieion, Olympium, o temple de Zeus Olímpic amb un oracle del déu. Allí es feia un festival panhel·lènic ja abans dels Jocs olímpics.
- El Pelòpion, al costat oposat al temple, un recinte amb arbres i estàtues on se suposava que hi estava enterrat Pèlops.
- L'Heraion, el temple d'Hera, el principal temple després del de Zeus.
- El gran altar de Zeus entre el Pelopion i l'Heraion.
- La columna d'Enòmau entre el gran altar i el temple de Zeus.
- El Metròon, o temple de la mare dels déus, edifici dòric.
- El Prytaneion, proper al gimnàs i fora del recinte sagrat, on vivien els pritans, magistrats encarregats dels Jocs.
- El Bouleuterion, o casa on es reunia la Bulé d'Elis, proper del Prytaneion.
- El Filipèon, edifici circular erigit per Filip II de Macedònia després de la Batalla de Queronea de l'any 338 aC.
- El Teecoleon, un edifici pertanyent als theêkoloi (θεηκόλωι) o sacerdots que vigilaven els sacrificis.
- L'Hippodamion, anomenat així perquè hi era enterrada Hipodamia, filla d'Enòmau, rei de Pisa.
- El temple d'Ilitia (Εἰλείθυια 'Eileithyia') Olímpica (els romans l'assimilaven a Lucina), propera al puig de Cronios.
- El temple d'Afrodita Olímpica, prop del d'Ilitia.
- Els Thesauri o tresors, que n'eren deu; havien estat construïts per diverses ciutats per a la recepció i conservació de les ofrenes. Eren al nord de l'Heraion i al peu del puig de Cronios.
- El Zanes, el lloc on s'agrupaven les petites estàtues de Zeus fetes de bronze, erigides amb les multes dels atletes que havien vulnerat les regles dels jocs.
- L'estudi de Fídies, on va construir la colossal estàtua de Zeus.
- El Leonidaion, construït per Leònides, un nadiu, prop de l'estudi de Fídies que servia d'allotjament als visitants distingits.
- El Gimnàs, un espai obert que també incloïa edificis, per fer entrenaments.
- La Palestra, al costat del gimnàs.
- L'Estadi, on es feien la major part dels Jocs.
- L'Hipòdrom, on es feien les curses de carros i cavalls.
- El Teatre, que anomena Xenofont i en canvi no en parla Pausànias, i segurament al seu temps ja havia desaparegut.
- L'estoa d'Agnaptos.
A més dels edificis i temples hi havia una gran quantitat d'estàtues repartides pel bosc sagrat que Pausànias descriu minuciosament, sobretot les realitzades per escultors coneguts. Plini el Vell en va fer un càlcul i deia que n'hi havia més de tres mil, en la seva major part fetes de bronze.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
