Ocell sedós europeu
espècie d'ocell / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ocell sedós europeu[1] (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).[2][3] És que cria als boscos del nord de la regió Paleàrtica i Amèrica del Nord. El seu hàbitat natural són els boscos temperats i els boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de les terres baixes. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Bombycilla garrulus | |
---|---|
Bombycilla garrulus garrulus | |
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 34 cm |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22708146 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Bombycillidae |
Gènere | Bombycilla |
Espècie | Bombycilla garrulus (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Lanius garrulus |
Distribució | |
És de la mida d'un estornell i té principalment un plomatge de color gris beix groguenc, marques negres a la cara i una cresta punxeguda. Les ales estan acolorides de blanc i groc brillant, i les puntes d'algunes plomes tenen l'aspecte sedós vermell que donen a aquesta espècie el seu nom comú. Les tres subespècies existents mostren només petites diferències d'aspecte. Les femelles són semblants als mascles, tot i que els exemplars joves tenen els caràcters menys marcats i tenen poques o cap punta de les ales ceroses. Encara que la distribució de l'ocell sedós europeu s'encavalca amb la de l'ocell sedós americà i l'ocell sedós del Japó, es distingeix fàcilment d'ells per les diferències de mida i plomatge.
L'hàbitat de reproducció són els boscos de coníferes, generalment a prop de l'aigua. La parella construeix un niu folrat en forma de copa en un arbre o arbust, sovint a prop del tronc. La posta de 3-7 ous és incubada només per la femella durant 13-14 dies fins a l'eclosió. Els pollets són altricials i nus, i són alimentats pels dos progenitors, al principi sobretot amb insectes, però més endavant majoritàriament amb fruita. Comencen a volar al voltant dels 14-16 dies després de sortir de l'ou. Molts ocells abandonen la seva zona de nidificació a l'hivern i migren cap al sud. En alguns anys, un gran nombre d'ocells sedosos europeus van molt més enllà del seu rang de distribució hivernal normal a la recerca de fruita, la qual constitueix la major part de la seva dieta.
Els ocells sedosos europeus poden ser molt mansos a l'hivern, entrant a ciutats i jardins a la recerca de menjar, sent les baies de moixera de guilla, una de les seves preferides. Poden metabolitzar l'alcohol produït en la fruita en fermentació, però, tot i això, poden intoxicar-se, de vegades mortalment. Altres riscos inclouen la depredació per aus rapinyaires, la infestació per paràsits i els xocs amb cotxes o finestres. L'elevat nombre d'individus d'aquesta espècie i l'àrea de reproducció tan gran fan que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la classifiqui com de risc mínim.