Novel·la de cavalleries
Gènere literari / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries. En general, les cançons de gesta les recitaven intèrprets professionals, mentre que les novel·les de cavalleries s'associen amb la lectura privada.[1]
La novel·la de cavalleries no s'ha de confondre amb la novel·la cavalleresca. El llibre de cavalleria és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popularitat a Espanya i Portugal en el segle xvi, que va ser víctima de la paròdia de Miguel de Cervantes Saavedra en el llibre El Quixot de la Manxa. S'escriuen des de finals del segle xv fins a l'any 1602 i comencen a perdre la seva popularitat cap a 1550. L'últim llibre original, Policisne de Boecia, es publica el 1602, però molts dels llibres de cavalleries segueixen reeditant-se durant tot el segle xvii.
Les "novel·les de cavalleria" neixen a Occident durant els segles xi i xii. La seva aparició és contemporània i paral·lela a l'aparició i evolució de les literatures romàniques i es caracteritza per la presència d'elements meravellosos i fenòmens màgics (influència de les llegendes cèltiques), de tradició francesa i amb uns personatges sobrehumans. Un exemple d'aquest tipus és El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes.
Sobre aquest punt, caldria destacar el paper dels cavallers arquetípics, artúrics: aquests es convertiren en un ideal més que en una realitat, ja que, en primer lloc, es basaven en fets molt anteriors al fenomen literari i, en segon lloc, s'assentaven en fets que mai havien succeït, en realitats inexistents. Com s'ha apuntat, els elements meravellosos i fantàstics teixeixen una literatura melancòlica en la qual l'assoliment d'aquest ideal es converteix en una impossibilitat.