![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Helmholtz_pitch_notation_c.svg/langca-640px-Helmholtz_pitch_notation_c.svg.png&w=640&q=50)
Notació de Helmholtz
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema de notació de Helmholtz és un sistema de notació musical per donar-li nom a les notes de la escala cromàtica de la música occidental. Va ser desenvolupat pel metge i físic alemany Hermann von Helmholtz (1821-1894), qui va utilitzar una combinació de lletres majúscules i minúscules (de la A a la G),[1] i els símbols prima (′) i subprima (͵), per descriure cada nota individual de les diferents octaves.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Helmholtz_pitch_notation_c.svg/320px-Helmholtz_pitch_notation_c.svg.png)
La notació alemanya és un dels tres sistemes formals de notació per nomenar les notes, sent els altres
- La notació anglosaxona (que utilitza lletres: C, D, E, F, G, A, B)
- La notació llatina (que utilitza síl·labes: do, re, mi, fa, sol, la, si ).
Com a sistema d'índex acústic, el de Helmholtz és un dels tres índexs registrals per nomenar les octaves, sent els altres
- L'índex acústic científic (que considera que el do audible més greu és el do0 i per tant el do central del piano és el do₄)
- L'índex acústic francobelga (que considera que el do audible més greu és el do-1 i per tant el do central del piano és el do₃).[2]