Nombre quàntic magnètic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El nombre quàntic magnètic (símbol ml), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom. Els altres nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat d'un electró són: el nombre quàntic principal (amb símbol n), el nombre quàntic azimutal (ℓ) i el nombre quàntic d'espín (s). El nombre quàntic magnètic distingeix els orbitals atòmics disponibles dins d'una capa d'electrons i es fa servir per calcular el component azimutal de l'orientació de l'orbital a l'espai. Els electrons en una determinada capa (per exemple s, p, d o f) prenen certs valors en ℓ (0, 1, 2, o 3, respectivament). Aleshores, els valors possibles de ml són: -ℓ, -ℓ+1, ..., 0, ..., ℓ-1, ℓ. Per tant, les capes s, p, d i f tenen valors de ml dins dels rangs 0, ±1, ±2, ±3 respectivament, tenen per tant 1, 3, 5 i 7 orbitals respectivament. Cadascun d'aquests orbitals poden tenir fins a dos electrons (cadascun amb espins oposats) el que forma la base de la taula periòdica.