Onomàstica coreana
formada amb un patronímic, o cognom, seguit d'un nom personal / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'onomàstica coreana es forma amb un patronímic, o cognom, seguit d'un nom personal. A Corea del Sud, tots dos es componen generalment d'hanja, que són caràcters xinesos amb pronunciació coreana. Oficialment a Corea del Nord no s'usa l'hanja per a escriure (tot i que encara s'entén), i el seu ús es restringeix a uns 5.000 caràcters a Corea del Sud.
En la majoria de casos, el nom de família és una sola síl·laba, mentre que el nom personal en conté dues. En parlar idiomes europeus, alguns coreans guarden l'ordre original, i altres inverteixen els noms per emmotlar-se a l'ordre occidental.
Els patronímics coreans es componen normalment de dos caràcters o síl·labes. Poques persones tenen noms d'una o tres síl·labes, com els polítics Kim Gu i Goh Kun d'una banda, i Yeon Gaesomun d'altra. Sovint, les persones amb cognoms de dues síl·labes en tenen noms personals d'una, com el cantant Seomoon Tak.
Els coreans empren només prop de 250 cognoms.[1] D'aquests, Kim, Lee i Park són els més comuns. Encara que aquests noms de llinatge són molt comuns, la majoria de persones així anomenades no estan relacionades. Els noms de família actuals tenen l'origen en el sistema de llinatges usat en períodes històrics anteriors. Cada clan s'associa a un lloc específic, com el Gimhae Kim. En la majoria de casos, aquest clan remunta l'origen a un avantpassat patrilineal comú.
En el curs de la historia coreana, l'ús de noms ha evolucionat. Alguns noms primerencs de l'idioma coreà es registren en el període dels Tres Regnes (57 ae - 668 de), però se substituïren a poc a poc per noms basats en caràcters xinesos amb l'adopció cada vegada major de la cultura xinesa. Durant els períodes mongol i de la dominació manxú, la classe predominant canviava els noms coreans per d'altres mongols i manxús. A més a més, durant l'ocupació japonesa de Corea, entre 1910 i 1945, els coreans foren obligats a adoptar noms japonesos.