Nigromància
From Wikipedia, the free encyclopedia
La nigromància o necromància (del grec nekromanteía, ciència o evocació dels morts)[1] és una branca de la màgia, considerada generalment negra[cal citació], que consisteix en l'endevinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers.[1] És un pràctica antiga comuna a la tradició mística de diferents cultures: egípcia, mesopotàmica, grega,[1] persa, etc. També és practicada per religions provinents d'Àfrica com ara el vodú o altres branques provinents de l'espiritisme.
Els nigromants són bruixots mortals que han estudiat les arts prohibides per intentar escapar de la mort. Tenen un profund coneixement de la màgia nigromàntica i es poden comunicar amb els esperits.
Es troben al·lusions a la nigromància a l'Epopeia de Guilgameix, l'Odissea, la Bíblia, a l'Eneida i als missatges dedicats als morts escrits als vasos sagrats de l'antic Egipte.[1]
És prohibida al llibre de l'Antic Testament, Samuel I.[1][2]