Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudia l'estatuària romana i s'influencia notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista per això fa servir molts temes mitològics i històrics que sovint tenen un element paisatgístic important. Va passar la major part de la seva vida pintant a Roma, excepte durant un curt període en el que el cardenal Richelieu li va ordenar tornar a França com a pintor del rei.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Nicolas Poussin |
|
Naixement | juny 1594 Les Andelys (Regne de França)
|
---|
Mort | 19 novembre 1665 (71 anys) Roma (Estats Pontificis)
|
---|
Sepultura | basílica de San Lorenzo in Lucina |
---|
|
Primer pintor del Rei |
---|
1641 – 1665 |
|
|
Camp de treball | Pintura |
---|
Lloc de treball | París Roma Florència |
---|
Ocupació | pintor, dibuixant projectista, artista gràfic, artista visual |
---|
Gènere | Pintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica, pintura, al·legoria, figureta, paisatge, retrat, autoretrat, art sacre i pintura de batalla |
---|
Moviment | Classicisme |
---|
Catàleg raonat | The Paintings of Nicolas Poussin. A Critical Catalogue (1966) The Complete works of Poussin (1974) Nicolas Poussin : les tableaux du Louvre (2015) Nicholas Poussin catalogue raisonné, 1837 (1837) Nicolas Poussin (1994) |
---|
Professors | Quentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant |
---|
Alumnes | Gaspard Dughet, Charles Le Brun, Pierre Le Tellier, Pietro Sante Bartoli i Jean Dughet |
---|
Influències | |
---|
Mecenes | Cassiano Dal Pozzo Giovan Battista Marino Paul Fréart de Chantelou |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Anne-Marie Dughet (1630–1664) |
---|
Signatura |
|
|
Tanca
Algunes de les seves obres són Et in Arcadia ego (1638), El rapte de les sabines (1637), El regne de Flora (1631), La matança dels innocents (1628), Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659) i la sèrie de "bacanals" que li va encarregar el cardenal Richelieu. Fins al segle XX va romandre com a font d'inspiració dominant per als artistes d'orientació clàssica com Jacques Louis David i Paul Cezanne.