Nicolas Boileau-Despréaux
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) va ser un crític literari i poeta francès. Defensà la poètica clàssica davant la nova estètica moderna, que considerava d'ignorants. Per a ell, l'art s'ha de basar en la norma, la bellesa formal i els models grecollatins que uneixen diferents pobles amb referents comuns. Se'l va anomenar "el legislador del Parnàs" pels seus escrits atacant els autors coetanis que s'apartaven de la preceptiva clàssica.
![]() | |||||
Nom original | (fr) Nicolas Boileau ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 1r novembre 1636 ![]() París ![]() | ||||
Mort | 13 març 1711 ![]() París ![]() | ||||
Sepultura | abadia de Saint-Germain-des-Prés ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de París Collège de Beauvais (en) ![]() Collège d’Harcourt Lycée Saint-Louis ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Activitat literària i traducció ![]() | ||||
Ocupació | Escriptor | ||||
Membre de | Acadèmia Francesa (1684–1711) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (académicien) (1683–1711) ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | cap valor ![]() | ||||
Germans | Gilles Boileau i Jacques Boileau ![]() | ||||
![]() ![]() ![]() ![]() |
Entre la producció pròpia destaquen les seves Sàtires i el Tactat sobre el sublim. Va donar a Molière i Jean Racine gran fama amb els seus elogis i, protegit pel rei Lluís XIV, va aconseguir entrar a l'Acadèmia Francesa. Juntament amb Racine, el monarca el va declarar historiògraf de la cort francesa l'any 1676.[1]