Neurotransmissió
From Wikipedia, the free encyclopedia
La neurotransmissió també anomenada transmissió sinàptica, és el procés pel qual s'alliberen molècules senyalitzadores, anomenades neurotransmissores per una neurona (la neurona presinàptica), i s'enllacen a un receptor bioquímic activat d'una altra neurona (la neurona postsinàptica). La neurotransmissió normalment té lloc a una sinapsi química, i ocórre quan s'inicia un potencial d'acció en la neurona presinàptica. La transmissió de la informació també pot ser per sinapsi elèctrica.
Els impulsos dels nervis són essencials per la propagació de senyals. Aquests senyals coordinen les secrecions corporals dels músculs llisos, els músculs esquelètics i els músculs cardiacs i també les funcions crítiques dels òrgans per a la supervivència a llarg termini dels organismes vertebrats com els mamífers.
Cada neurona rep de l'ordre de 15.000 connexions d'altres neurones. Les neurones no es toquen les unes amb les altres sinó que tenen punts de contacte anomenats sinapsis.