Neoromànic
estil arquitectònic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al segle xix, basat en la reinterpretació de l'art romànic[1] i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles xi i xiii.[2] Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica. Es va utilitzar sobretot en edificis religiosos i va ser comuna en edificis civils, i també va ser emprat en la restauració d'edificis medievals a tot Europa (com a la façana de la catedral d'Espira, a Alemanya, reconstruïda a mitjan segle xix).
Una primera variant de l'estil neoromànic coneguda com a Rundbogenstil (en alemany, "estil d'arc arrodonit") va ser bastant popular a Alemanya[3] així com entre la diàspora alemanya que va començar en la dècada de 1830. El neoromànic alemany va arribar a tenir l'estatus d'estil nacional per excel·lència, sent molt utilitzat durant la segona meitat del segle xix. A Portugal, van ser re-romanitzats molts vells castells i esglésies a la primera meitat del segle xx. Als Estats Units va ser un dels estils favorits en els edificis públics com ajuntaments i campus universitaris.
Com altres estils historicistes, el neoromànic sovint es va reduir a la decoració general dels edificis sense afectar les plantes ni a l'estructura. També va ser comú barrejar en el mateix edifici el neoromànic i el neogòtic, els dos estils medievals per excel·lència. A causa de les similituds estilístiques, també era apte per combinar amb l'estil romà d'Orient, com en la cèlebre basílica del Sagrat Cor de Montmartre a París de Paul Abadie.
Són característiques de l'arquitectura d'estil neoromànic: les edificacions de maó o pedra monocromàtica, l'abundància d'arcs de mig punt sobre les obertures (portes i finestres) i també amb fins decoratius, la disposició de torres poligonals als costats de les façanes, les cobertes de formes diverses, l'ús de les voltes de canó en els interiors.[4] En general es van emprar elements més simplificats que els originals històrics.