Neolític preceràmic A
cultura arqueològica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Neolític preceràmic A (o PPNA,per les sigles en anglès de Pre-Pottery Neolithic A) és una de les fases del neolític desenvolupades a l'Orient Pròxim. Va ser establerta segons l'estratigrafia del jaciment de Jericó per Kathleen Kenyon. El preceràmic A abasta una cronologia de més de 1000 anys, entre la fi de l'XI mil·lenni aC i el començament del IX mil·lenni aC.
Göbekli Tepe. | |
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | Neolític preceràmic |
Període | fa 10.000 anys - |
Geografia | |
Estat | cap valor |
Inici | fa 10.000 anys |
Fi | segle LXXXVIII aC |
El preceràmic A no constitueix una cultura homogènia, sinó que es divideix en diverses entitats cronològiques i regionals del sud i el nord del Llevant mediterrani: les cultures de Khiamiana, Sultaniana i Mureybetiana en són exemple. L'horitzó del preceràmic A també pot incloure llocs contemporanis situats a regions veïnes (sud-est de l'Anatòlia, Xipre o el nord de l'Iraq).
El preceràmic A és una continuïtat del natufià, i és una fase caracteritzada per un augment de la sedentarització de les comunitats humanes, amb el desenvolupament de nuclis habitats més grans, noves formes d’arquitectura domèstica i edificis comunitaris. També apareixen els primers complexos monumentals que poden haver tingut una funció ritual (Göbekli Tepe). Des del punt de vista de les estratègies de subsistència, aquest període veu els inicis del desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, detectables durant els darrers segles. Per tant, és la primera fase de la neolitització, un llarg període de transició entre les cultures de caçadors-recol·lectors i les dels primers agricultors.
Tot i així, se'n debat el seu caràcter “neolític”, ja que no hi ha cap prova decisiva que demostri que el procés de domesticació arribés a la seva culminació durant aquest període.