Narcís de Carreras Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 16 d'agost de 1905 – Barcelona, 11 d'octubre de 1991) fou un advocat i polític català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 agost 1905  la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Mort | 11 octubre 1991 (86 anys) Barcelona |
| President La Caixa | |
| 22 octubre 1972 – 27 maig 1980 ← Miquel Mateu i Pla – Salvador Millet i Bel → | |
 32è President del FC Barcelona | |
| 17 gener 1968 – 5 novembre 1969 ← Enric Llaudet i Ponsa – Agustí Montal i Costa → | |
 Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| President de la Federació Catalana de Futbol | |
| 1956 – març 1957 ← Agustí Pujol Sevil – Ramon Capdevila Carbó → | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat, banquer, jurista, polític |
| Partit | Lliga Catalana |
| Esport | futbol |
| Família | |
| Fills | Lluís de Carreras i Serra, Francesc de Carreras i Serra |
| Premis | |
Casat amb la també bisbalenca Dolors Serra i Forns, van traslladar-se aviat a Barcelona.[1] Inicialment, milità a la Lliga Catalana i fou col·laborador de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona (1968-1969) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971).
Hom considera Narcís de Carreras el primer a expressar la idea del Barça com a "més que un club" durant la presa de possessió del càrrec de president del Barça el 17 de gener del 1968.[2] Va presidir del 1956 al 1957, la Federació Catalana de Futbol.[3][4][5]
Malgrat aquesta anècdota d'aparent catalanisme, Narcís de Carreras (més conegut com a Narciso de Carreras) va ser un col·laborador decidit del règim franquista; a tall d'exemple, l'article d'opinió "La política o la ilusión del bien común" aparegut a La Vanguardia en el "Día del Caudillo" l'1 d'octubre de 1960.[6]
Pare del periodista i catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, inicialment antifranquista però més conegut per ésser un dels fundadors del partit Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía i de Lluís de Carreras i Serra. També fou cunyat del també president de La Caixa Salvador Millet i oncle i padrí del politic socialista Narcís Serra.
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació del fons fa referència fonamentalment a la seva activitat com a secretari de Francesc Cambó durant el temps transcorregut entre l'esclat de la guerra civil i la mort d'aquest darrer. La part més important és la correspondència de Francesc Cambó amb diverses personalitats durant la guerra civil, la correspondència mantinguda amb Narcís de Carreras des l'aquella època i durant el posterior exili de Cambó i la correspondència sobre la gestió dels seus afers econòmics a la CHADE - Compañía Hispano-Americana de Electricidad -. Per tant, el fons documental aplega:
- Correspondència emesa i rebuda per Francesc Cambó (1936- 1940)
- Correspondència de Francesc Cambó amb Narcís de Carreras (1937 - 1947)
- Documentació sobre la CHADE (1936 - 1942)
- Documentació sobre la recuperació d'obres d'art de Francesc Cambó (1939 - 1947)
- Documentació de Narcís de Carreras, que també inclouria entre altres correspondència (1951 - 1972)[7]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
