Napolità
llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes. Encara que sovint es parla del napolità com un dialecte, la major part dels lingüistes el considera una llengua de per si. Es parla a la Campània i més concretament a la ciutat de Nàpols i el seu immediat radi d'influència.
Napulitano | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 7,8 milions |
Parlants nadius | 7.500.000 |
Oficial a | no té cap mena de reconeixement oficial |
Autòcton de | Campània (Itàlia) |
Estat | Itàlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italo-romàniques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | sense regulació |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-1 | nap |
ISO 639-2 | nap |
ISO 639-3 | nap |
SIL | nap |
Glottolog | neap1235 |
Ethnologue | nap |
UNESCO | 1022 |
IETF | nap |
La llengua napolitana comprèn una varietat de dialectes centremeridionals, els quals presenten una sèrie de similituds (però també moltes diferències). Algunes fonts, com Ethnologue, inclouen dins del mateix grup lingüístic napolitanocalabrès[1] els dialectes del sud del Laci, del sud de les Marques, els Abruços, el Molise, la Basilicata, del nord de Calàbria, i del nord i el centre de la Pulla, fins a uns set milions de parlants nadius teòrics.
Aquestes afirmacions, d'altra banda, resulten inacceptables per a aquells que mantenen que els dialectes locals parlats fora de la Campània (i àdhuc fora de l'àrea directa de Nàpols) no poden ser assimilats sota el nom de napolità.
Generalment, tots aquests dialectes són mútuament intel·ligibles, però han caigut en el localisme víctimes de la diglòssia d'una llengua sense prestigi respecte a l'italià estàndard.
Siga com siga, ha sigut la riquesa gramatical, lèxica i sintàctica mateixa del napolità el que ha motivat que la UNESCO fes bona la definició de llengua napolitana.
Històricament, el napolità havia estat llengua oficialitzada del Regne de Nàpols des de 1442 per decret d'Alfons I de Nàpols. El 1554, el cardenal Girolamo Seripando va fer-lo substituir pel toscà o italià.[2]
En la literatura popular, el personatge per excel·lència de la faula napolitana és Pulcinella, un personatge còmic, epicuri i ambigu sexualment, que ridiculitza els poderosos.
Actualment, la llengua napolitana és viva sobretot en el món de la cançó; la canzone napoletana, amb exemples coneguts mundialment com 'O sole mio, Tu vuò fà l'americano, 'O surdato 'nnammurato o Funiculì funiculà.