Motor ultrasònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un motor ultrasònic és un tipus de motor elèctric alimentat per la vibració ultrasònica d'un component, l'estator, col·locat contra un altre component, el rotor o la colissa, depenent del tipus d'operació (rotació o transició lineal). Els motors ultrasònics difereixen d'actuadors piezoelèctrics en diverses maneres, encara que tots dos típicament utilitzen alguna forma de material piezoelèctric, normalment el més utilitzat és titanat circonat de plom i ocasionalment niobat de liti o altres materials de monocristall. La diferència més òbvia és l'ús de ressonància per amplificar la vibració de l'estator quan entra en contacte amb el rotor en motors ultrasònics. Els motors ultrasònics també ofereixen distàncies de rotació grans o corredisses de manera arbitrària, mentre que els actuadors piezoelèctrics estan limitats per la tensió estàtica que pot induir-se en l'element piezoelèctric.
Un dels usos més comuns de motors ultrasònics és en lents de càmeres fotogràfiques i s'utilitza per moure elements de lents com a part del sistema d'enfocament automàtic. Els motors ultrasònics reemplacen al micromotor que sol ser més sorollós i lent que aquest.