From Wikipedia, the free encyclopedia
Els monogenis (Monogenea)[1] són una classe de platihelmints paràsits del clade Neodermata. La majoria tenen un sol hoste i un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.
Monogenea | |
---|---|
Echinoplectanum laeve | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Platyhelminthes |
Classe | Monogenea Carus, 1863 |
Subclasses | |
|
Mesuren de 6 a 30 mm de longitud. Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors; els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos.
Parasiten peixos marins, d'aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies.[2][3] També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues. Es nodreixen de sang i de cèl·lules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves. Els ous donen origen a una larva ciliada i nedadora que es fixa amb un disc adhesiu en l'hoste i assoleix l'estat adult. Entre els gèneres més importants destaquen Gyrodactylus, Diplozoon i Polystomum.
La classe Monogenea inclou 5.279 repartides en dues subclasses i nou ordres:[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.