![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Pierre_Mignard_-_Portrait_de_Jean-Baptiste_Poquelin_dit_Moli%25C3%25A8re_%25281622-1673%2529_-_Google_Art_Project_%2528cropped%2529.jpg/640px-Pierre_Mignard_-_Portrait_de_Jean-Baptiste_Poquelin_dit_Moli%25C3%25A8re_%25281622-1673%2529_-_Google_Art_Project_%2528cropped%2529.jpg&w=640&q=50)
Molière
actor i framaturg francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean-Baptiste Poquelin ![]() 15 gener 1622 ![]() París ![]() |
Mort | 17 febrer 1673 ![]() París ![]() |
Causa de mort | tuberculosi ![]() |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 25 (1817–) 48° 51′ 38″ N, 2° 23′ 42″ E Cimetière Saint-Joseph de Paris (en) ![]() Museu dels Monuments Franceses Molière's tomb (en) ![]() ![]() |
Formació | Liceu Louis-le-Grand Antiga Universitat d'Orléans ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Teatre i interpretació ![]() |
Ocupació | dramaturg, director de teatre, dramaturg, escriptor, escriptor satíric, actor de teatre, poeta, mànager de teatre ![]() |
Activitat | 1643 ![]() |
Gènere | Comèdia i farsa ![]() |
Moviment | Classicisme ![]() |
Influències | |
Nom de ploma | Molière ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Armande Béjart (1662–1673), mort de la persona ![]() |
Parella | Madeleine Béjart ![]() |
Fills | Esprit Madeleine Poquelin ( ![]() ![]() |
Pare | Jean Poquelin ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Considerat com el mestre de la Comédie Française, roman l'autor amb més obres representades per aquesta institució. Inflexible amb la pedanteria dels falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan absurdes càrregues i prejudicis.
En les 30 comèdies que va escriure després del seu retorn a París, mostra un coneixement pregon de les incongruències de la vida humana i de la societat francesa del seu temps. Hi és capaç de tractar temes seriosos, i àdhuc tràgics, sense renunciar a l'alegria i a l'exuberància de la comèdia. Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l'ús de l'argot.[1]
Molt lluny dels rigors de la devoció o de l'ascetisme, el seu paper de moralista té els límits que ell mateix es va imposar: «No sé si no és millor treballar per rectificar i per suavitzar les passions humanes que voler suprimir-les completament»,[2] i el seu objectiu és sobretot de «fer riure la gent honrada».[3] D'aquesta manera, fa seva la divisa que usaven els comediants italians dels anys 1620 a França: Castigat ridendo mores - 'corregeix els costums pel riure'.