Molècula diatòmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Elements diatòmics són aquells que pràcticament existeixen exclusivament com a molècules diatòmiques, són conegudes com a molècules diatòmiques homonuclears quan en el seu estat natural no estan químicament enllaçats amb un altre element. Entre els exemples més comuns hi trobem l'H₂ i l'O₂.
L'atmosfera terrestre està formada gairebé en un 99% per molècules diatòmiques: oxigen (O₂) (21%) i nitrogen (N₂) (78%). L'1% restant és principalment argó (0,9340%).
L'oxigen també existeix en forma de molècula triatòmica ozó (O₃).
Els elements diatòmics són l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, i els halogens: fluor, clor, brom, iode, i àstat. L'astatina és tan rara en la naturalesa (el seu isòtop més estable té una vida mitjana de només 8,1 hores) que habitualment no se la té en compte. Molts metalls són també diatòmics quan es troben en estat gasós.
L'enllaç en una molècula diatòmica homonuclear és no polar i totalment covalent. Exemples de molècules diatòmiques heteronuclears inclouen el monòxid de carboni (CO) o l'òxid nítric (NO).
Altres elements existeixen en forma diatòmica però amb una alta inestabilitat i reactivitat. Com per exemple tindríem el difòsfor (P₂).